El nord-català Joan-Lluís Lluís presenta la seva darrera novel·la a l'Ateneu

Una de les figures de la Catalunya Nord més conegudes, l'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís va ser, dijous, a la sala de socis de l'Ateneu per presentar la seva última novel·la, 'El navegant' (Editorial Proa, 2016). Tracta de la peripècia d'un jove català del segle XIX, Assiscle Xatot, que té un do especial amb les llengües (i al llarg de la història en troba unes quantes). Va conduir l'acte Albert Nolla, que no és com Assiscle però és traductor del japonès (Haruki Murakami) i de l'anglès (Paul Auster). Nolla va destacar la trajectòria de Lluís: novel·lista ('El dia de l'ós' o Les 'cròniques del deu coix'), assagista ('Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos') i col·laborador en mitjans de comunicació (s'han de destacar els articles que publica cada setmana al suplement 'Presència' sobre, és clar, llengües del món).

El convidat va parlar sobre el seu protagonista, sobre la seva novel·la (d'aventures i de parles), però també de la seva feina com a autor, la relació amb el català, de la situació de la llengua a França, de política catalana. De fet es va parlar molt de política. Però es va tornar a la novel·la: tres alumnes de l'institut Joan Mercader van llegir diferents fragments d''El navegant'. Després de les preguntes dels assistents (sobre la situació a Catalunya, sociolingüística, els secrets de la creació d'històries), Lluís va tancar l'acte amb el conte d'un poble d'Austràlia que va perdre la seva llengua "potser, només potser, perquè no tenia un estat propi".