Dissabte a la tarda l’església de la Soledat es va omplir de gom a gom per acomiadar mossèn Josep Massana després de 25 anys de servei a la nostra ciutat. L’agraïment que tanta i tanta gent vam voler mostrar-li el dia de la seva jubilació és l’evidència de que és una persona que no només ha contribuït a la comunitat cristiana d’Igualada sinó que ha contribuït a la ciutat sencera.

Els adjectius d’obert, dialogant i bo són tres adjectius que s’han anat repetint per a definir-lo i per il·lustrar l’exemple que ens deixa com a rector, en diferents etapes, de la Basílica de Santa Maria i de l’església de la Soledat en el quart de segle que ha exercit de mossèn a la nostra ciutat. El seu és l’exemple d’un home no enclaustrat, sinó connectat amb la societat, potser perquè, a més de rector, al llarg de la seva trajectòria, també ha estat professor i director d’escola. Ara jubilat, viurà a Vic al mateix lloc on viu mossèn Salvador Mundó, que també va deixar una forta petjada a Igualada com a rector de Santa Maria i amb qui Massana va fer un tàndem molt especial durant diversos anys.

En un moment de polarització i d’extremismes que coincideix amb un moment de secularització de les nostres societats, els valors que encarna mossèn Massana i que sempre ha practicat dirigint-se tant a creients com a no creients, haurien de ser exemple per qualsevol de nosaltres. El vaig poder entrevistar a Canal Taronja Anoia el 2018 on s’explicava així: “Ens convé, des de la laïcitat o des de la religiositat, arrelar amb valors profunds que puguem compartir amb persones de diferents creences i mentalitats però que trobem objectius comuns de justícia de cara al bé de la nostra societat que ens puguin unir”.

Precisament aquesta empatia cap els altres, escoltar sense jutjar i acompanyar han estat altres de les característiques de mossèn Massana donant una dimensió social al fet religiós i no només predicant una església oberta, sinó fent-la. Un exemple d’això és aquesta altra cita seva: “Cal que entenguem la diversitat no com un obstacle per l’entesa i el diàleg, sinó com un enriquiment. És molt important que sapiguem posar-nos a la pell del altres, als criteris, marc mental, conviccions i valors que té l’altre. I segur que, a partir d’aquí, trobarem molts punts en els que puguem coincidir i treballar plegats”.

Amb aquesta recerca dels espais comuns, m’agradaria destacar també, la  seva voluntat de propiciar el diàleg interreligiós a Igualada. Ho va fer essent el primer a dir-me sí quan al Dimarts de Diàlegs de l’Ateneu Igualadí vam convocar, per primera vegada, totes les religions d’Igualada a participar conjuntament a un acte públic. Després també va proposar, a través de Càritas, algunes trobades de pregària entre les diferents confessions religioses de la nostra ciutat per trobar camins de diàleg i de col·laboració, i fins i tot va cedir els locals parroquials de la Soledat a un col·lectiu de l’església protestant perquè hi poguessin fer les seves celebracions.

No es pot parlar de mossèn Massana sense destacar, també, la contribució que ha fet en actualitzar i conservar el patrimoni que l’església té a Igualada. En són un exemple els nous locals parroquials de Santa Maria, el nou accés a la Basílica, la rehabilitació interior i exterior de l’església de la Soledat i, sobretot, la capacitat d’obrir aquests grans espais al conjunt de la ciutat com els múltiples concerts que acull Santa Maria que, a falta de que Igualada tingui un auditori, exerceix com a tal. També cal destacar la perseverança que ha tingut, malgrat les dificultat que s’ha trobat i tot i no ser encara una realitat, en donar nous usos a l’antic Casal Interparroquial del Passeig.

Mossèn Josep Massana ha fet servir la religió no com un fi sinó com un mitjà, en aquest cas per buscar espais comuns i per contribuir a la societat i a la nostra ciutat. Tot agraint-li aquest exemple i el seu humanisme, apliquem-nos la seva ensenyança: que l’espai comú sigui sempre el punt de trobada per anar endavant.