En un món on tot és tan líquid, tan efímer i tan ràpid, l’adéu del Pere Pascual ens deixa un buit immens. Ens faltarà la seva saviesa quan més necessitem de persones que siguin una àncora que ens aportin coneixement, perspectiva i anàlisi. D’aquell tipus de coneixement que no es fa amb dues frases ràpides, sinó d’aquell tipus d’explicacions que necessiten una narració més complexa. Estem faltats, en aquest món d’avui, de tot això.

En una conversa, el Pere mai era el que més parlava ni el que més cridava però sí que era l’únic que, quan obria la boca, tothom escoltava. Amb el seu to reposat era capaç d’analitzar qualsevol fet actual o futur amb el pes de la història com a context de les seves afirmacions. I és que ell la història l’havia estudiat i coneixia molt bé com a Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

El seu comiat ha sigut al Tanatori, just al costat del Molí de l’Abadia. Un tresor de la nostra història que jau abandonat i sense ús. Un bon primer homenatge al Pere Pascual seria que hi hagués un projecte per recuperar aquest Molí que va ser clau pel desenvolupament de la primera indústria de la pell al barri del Rec. Un altre bon homenatge seria donar un ús al buit que ara és la Cotonera, que el Pere Pascual tan va fer per poder conservar quan es volia demolir. Un altre bon homenatge seria donar un futur al barri del Rec que ell tan coneixia i tan havia estudiat.

En definitiva, el millor homenatge al Pere Pascual és poder construir la Igualada del futur sense oblidar el passat que, com ell ens va ensenyar, cal tractar amb respecte, valor i rigor. I amb una cultura que sigui tractada com a tal. Una cultura que, més enllà d’omplir una agenda d’actes, serveixi per deixar un pòsit a la nostra ciutat.

Quan algú se’n va, sempre es diu que era molt bona persona. En el cas del Pere Pascual no és cap tòpic, sinó que és una realitat: el Pere era una bona persona. Discret, senzill i sense fer gala de tots els mèrits que havia aconseguit al llarg de la seva trajectòria, que són molts. En el moment del seu adéu és important que coneguem tots aquests mèrits, que els posem de relleu i que siguem conscients que se n’ha anat un igualadí il·lustre. Se n’ha anat un savi. Gràcies per tant, Pere.