La nova Colla Odonenca Amistat ja balla

La idea va sorgir fa just un any, al concurs sardanístic, i ara ja és una realitat. La colla és formada per 7 parelles. D'aquests  membres, deu persones havien ballat del 1984-1993 a les Colles Sardanistes del municipi odenenc (Carme Mensa, Imma Llamas, Glòria Llamas, Imma Ribera, Carme Planell, Montse Planell, Gisel·la Jovell, Ramon Casanova, Martín del Carmen, René Esteban, i el Carles Casanova finalment no va poder ballar per lesió). En aquella època es van formar les colles Petits odenencs,  Joves odenencs, Esclat odenenc, Espurna odenenca i Llavor odenenca. I aquest mateix 1 de maig de 2018 tres dansaires que havien format  part de la Colla igualadina Tendra Amistat (Carles Robert, Jaume Gil i Miquel Vilarrubias) també s'hi afegiren en aquesta nova colla, com el gironí Jepi, qui va debutar en el món de la competició. Ell mai havia participat a concursos però de ben petit ja anava amb el seu pare a ballar sardanes en aplecs.

A principis d'aquest any va ser quan es va proposar a tots els exdansaires de les antigues colles odenenques -assajats ara i en aquells anys pel Josep Vicenç Mestre i la seva dona Roser Nogué- formar part d'aquesta nova colla, que no se sabia si participaria com a lliure o no l'1 de maig. De tal manera que les persones que decidiren abocar-se en aquest fet sardanístic, durant uns quants divendres al vespre, es van trobar per assajar. I no va ser fins el dissabte 7 d'abril que no es va saber que es tiraria, definitivament, endavant amb la idea (perquè faltaven homes). Finalment es va formar la colla i fins i tot sobrepassant el mínim de parelles possible per a poder concursar.

La nova Colla Odenenca Amistat va participar en aquest Concurs a la categoria veterana i tots els dansaires estaven molt il·lusionats de tirar endavant amb aquella idea, que per alguns potser semblava una bogeria, sobretot al principi. L'emoció ja la van tenir a flor de pell entrant a la pista del Pavelló Mestre Vila Vell amb el Galop d'entrada, emoció que també es va encomanar des d'un primer moment  als pares i familiars que havien acompanyat anys enrera als seus fills a competir per diferents indrets de Catalunya. A més de competir, el més entrenyable van ser les vivències compartides i molt ben valorades que uní, llavors, a tot un poble i avui n'ha sortit una espurna ben viva. I tal com diu l'instigador d'aquesta nova idea, el Jepi “els nostres nens ens miraven expectants. Alguna cosa hauran captat”. I és que ja en la publicació del llibre del Josep Vicenç Mestre La sardana a Òdena on s'explica la història de les antigues colles sardanistes odenenques hi deia “avui tots nosaltres som responsables de transmetre aquesta inveterada tradició...”.