//Plugins sense CDN ?>
Un cop d'ull a les entranyables representacions nadalenques dels Pastorets i els Pessebres Vivents, que continuen sent una de les icones del Nadal a l'Anoia. Per Albert Compte Riba (Aquest reportatge ha estat publicat a l'especial edicó en paper del 21-XII d'Anoiadiari).
El somni d''Els Pastorets' que any rere any es representa als teatres catalans i en diferents llocs, cadascun amb la seva versió, de nou és a punt de començar. A l'Anoia, dues narracions d'aquesta faula misteriosa formen part de la tradició local. D'una banda, Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres, estrenada el 1916 a Barcelona i representada per primera vegada el 1925 a Calaf i de la mà de l'Esbart Igualadí, des del 1958 a Igualada. De l'altra, 'L'estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia i que a Capellades es representa de forma intermitent des del 1918, amb les partitures originals de l'obra, arranjaments i arxiu de Ricard Rosich.
AnoiaDiari, interessat en el treball i suport que donen esbarts, associacions i voluntaris s'ha posat en contacte amb Mireia Cirera, actual directora d'Els Pastorets de Calaf i que enguany s'estrena dirigint l'obra. També amb l'Èlia Ferrer, membre de l'Esbart Igualadí, en el marc del seixantè aniversari de representacions, amb Montserrat Garcia, membre del Grup Teatral i de la Junta de Pastorets de Capellades, la Laia Segura, presidenta de l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra, que enguany representen la 47a edició del Pessebre Vivent d'Els Prats de Rei, la Mª Àngels Isard, membre de la comissió de la 29ª edició del Pessebre Vivent de Piera i Albert Duran, membre també de la comissió del Pessebre Vivent de La Llobreia, entitat cultural municipal encarregada d'organitzar diferents activitats culturals al poble i que aquest any celebren la 34a edició del pessebre infantil.
Mireia Cirera, provinent d'una família vinculada al teatre i a la representació d'Els Pastorets dels Carlins a la capital bagenca ha estat cridada des de Calaf per conduir l'obra: "dirigiré per primera vegada -assenyala-. Hi he fet d'actriu moltes vegades i també he fet altres feines en el món del teatre. És la primera gran representació que dirigeixo i m'he deixat dur per l'experiència del grup de Calaf. I si bé hi haurà algun canvi sorpresa, es manté la tramoia, la música, la il·luminació i el decorat impressionant que tenim -descriu Cirera-". Els assaigs amb tota la companyia ha estat per a la directora una primera experiència: "vam començar-los en format reduït, amb petits grups, al setembre. I els generals han començat al novembre. Per adaptar-nos als diferents ritmes i disposició hem fet dos equips".
Del grup de teatre que representa 'Els Pastorets' a Igualada des de 1959, AnoiaDiari ha parlat amb l'Èlia Ferrer. L'Esbart Igualadí és una entitat formada "per una setantena de persones fixes i hem arribat a ser 150 o 200 persones dalt de l'escenari -comenta-. El grup encarregat dels decorats hi treballa des del gener, el grup de treball de comunicació i promoció s'hi posa a mitjan de febrer i els assaigs, els comencem a l'octubre. En fem dos o tres per setmana -assenyala-. Aquest any vam fer un càsting i per a les representacions s'hi han afegit una Verge Maria i tres àngels Gabriels".
A Capellades es representa la peça signada per Ramon Pàmies, 'L'estel de Natzaret'. La Montserrat Garcia, membre del Grup Teatral i de la Junta de Pastorets ha comentat que "començàvem els assaigs després de Festa Major, però per exemple, l'any passat hi van haver dos actors nous i alguns dels quadres es van començar a assajar al juny -assenyala-. Malauradament, aquest any hem decidit no programar l'obra. Tot i que no era tradició representar-la cada Nadal, els darrers anys es feia de forma continuada, ja que sempre ha tingut molta acceptació i assistència a Capellades -aprecien des de la Junta de Pastorets-. Aquest any vam arrencar molt tard i vam veure que no teníem prou temps per oferir-la com caldria. Des de la junta començarem els preparatius per a l'any que ve aquest mateix gener -explica Garcia-. Per fer L'estel de Natzaret hi participen entre 120 i 150 persones, si tenim present la mida de Capellades és molta gent la que s'hi bolca -valora-".
Aquest any, Capellades ha ofert un Pessebre Vivent el 23 de desembre amb dos passis. Les aventures fantàstiques del Lluquet i el Rovelló comencen quan els protagonistes entren en un son profund escoltant les rondalles de l'àvia. "És precisament el que li dóna sentit a tot -afirma la Mireia-. La narració és un somni que tenen dos nens de Catalunya sobre com podria haver anat el primer Nadal. És un recurs per explicar tota una història, que va passar o no, en un temps i lloc diferents".
Des de l'Esbart Igualadí comenten que "no deixen de ser dos joves rabadans que entren en un somni del qual tothom voldria formar part. Viure una història d'aventures en una època de l'any, el Nadal, que si es caracteritza per alguna emoció és la de la il·lusió -descriu l'Èlia-". Per la seva banda, L'estel de Natzaret parteix d'un inici més exemplar que fantàstic dels personatges, centrat en el dubte sobre les decisions futures de Naïm. "L'adaptació que es fa a Capellades comença amb un quadre de l'infern, tot i que l'obra té un pròleg a tall de presentació -comenta la Montserrat-". Guions, caracteritzacions i esce nografia són elements que aporten novetat i són reclam.
Des de Calaf, la nova directora es pregunta: "En ser el meu primer any no he volgut plantejar grans novetats, però el paper de Satanàs el podria fer una dona? -La Mireia continua-. M'agraden especialment les escenes on surten els dimonis, perquè són una part molt important. També quan apareixen el Lluquet i el Rovelló, diàlegs de Satanàs, de la Mare de Déu i punts de la trama més dramàtics, que fugen de la farsa amable".
Des d'Igualada s'assegura que "de sorpreses, sempre n'hi ha alguna. Altres anys s'havia fet participar l'alcalde, al regidor de cultura, l'actriu Diana Gómez o el presentador Quim Morales -recorda-. Com a novetats, cada any renovem parts del decorat, l'atrezzo o el vestuari -comenta Ferrer-. Aquest any substituirem els efectes de foc amb projeccions molt realistes per un tema de seguretat -avança-". Des de l'Esbart Igualadí es detallen algunes activitats entorn els seixanta anys: "hem fet algunes accions per donar visibilitat. El Jeremies i la Marta van anar a comprar al Mercat de la Masuca el 15 de desembre, altres personatges apareixen per la pista de gel de la plaça de Cal Font, el dia de la cantada de Nadales. El 29 de desembre, també a la plaça, volem fer 'L'infern més gran de Catalunya, un espectacle de llum i so on tothom, d'aquí o d'arreu vingui disfressat de dimoni".
Més vius que mai: els Pessebres Vivents
A Capellades, el Pessebre Vivent es crea al voltant de la Casa Bas, un dels espais culturals per excel·lència de Capellades. Per al Pessebre Vivent d'Els Prats de Rei "tot el poble es transforma -explica Laia Segura-. La gent més gran es posa a treballar al novembre i hi col·labora tothom". Si el Pessebre Vivent té una ànima, aquesta és la de Jaume Casamitjana, s'hi dedica bona part de l'any i és l'autor dels escenaris fets amb fibra de vidre, com "les muralles que recreen les antigues del poble i que són l'entrada a un recorregut singular -detalla la presidenta de l'associació-. En els diferents quadres els personatges parlen i es mouen, és ben bé teatre al carrer i en alguna escena, ens sortim de la ficció per representar el típic ball d'Els Prats de Rei, el Ball dels 4 Cantons. Fer el Pessebre Vivent fa cohesió, fa poble" conclou Laia Segura. Tot el recorregut de l'espectacle pel Casc Antic s'acompanya de la música composta expressament per mossèn Valentí Miserachs i per a cada actuació el Pessebre Vivent d'Els Prats de Rei permet un Màxim de 180-200 persones.
L'any 1990 es representava per primera vegada el Pessebre Vivent de Piera, Mª Àngels Isard comenta que "del primer any amb 22 persones i més de 100 el quart any, actualment som unes 200 persones les que hi participem. A l'inici una actriu dóna la benvinguda als assistents i el recorregut es pot fer amb una hora de durada, però us hi podeu estar l'estona que vulgueu mentre l'accés estigui obert". Tota l'acció es desenvolupa al casc antic, amb entrada a la plaça Joan Orpí, es pot seguir el recorregut cronològic pels 27 quadres i altres escenes petites o bé passejar-hi tot escoltant l'enregistrament sobre el Pessebre Vivent i les representacions fet pel mossèn Ramon Bosch. Des de la comissió "convidem tothom a visitar-lo i tan sols perquè un any ens hi vam trobar, demanem respecte per als animals que formen part de l'espectacle".
El Pessebre Vivent de La Pobla de Claramunt va ser iniciat fa 34 anys per l'agrupació escorta Els Mollons. Des d'aleshores l'ha gestionat l'equip de la biblioteca, l'AMPA i des de fa poc més d'una dècada, l'Associació Cultural La Llobreia. "A la comissió som vora una desena de persones i ja al setembre, pels preparatius ens ajuntem una trentena de pares i mares. La representació és 100% infantil i la fan nens i nenes del poble, de P3 fins a 4t d'ESO -comenta Duran-. L'itinerari consta de 6 grans quadres i unes 10 micro-escenes protagonitzades pels més petits, on es representen oficis i altres moments de la narració. Cada any canviem alguna cosa o hi afegim algun quadre. Aquest any hi haurà l'Arri Ruc, extreta de l'escena d'Els Pastorets, on el Jeremies tracta de fer arrencar l'animal i mantenim els diàlegs, les músiques i les cançons d'àngels i dimonis que el fan tot ell singular -conclou el membre de La Llobreia".