Pau Llacuna apunta nous camins per a la Festa de Reis a la Revista d'Igualada

El darrer número de la Revista d'Igualada aborda l'estat de la qüestió de l'evolució i el format del Cicle de Reis de la capital anoienca. El prestigiós gestor cultural Pau Llacuna desgrana, a l'article 'Els Reis d'Igualada, propostes per a un possible futur', les diferències amb les festes d'Alcoi -probable gènesi de les anoienques- i apunta possibilitats per donar un tomb a la celebració. El punt de partida de Pau Llacuna és la carta oberta que va publicar Anoiadiari i que firmava ell, que es reprodueix al text de la revista. L'autor de l'article, i de la carta, repassa també els comentaris que es van fer en aquella publicació el gener i, a partir d'aquestes, n'extreu una sèrie de propostes per renovar i actualitzar la festa, que posa sobre la taula.

Aspectes: la Comissió

Comença enumerant un comentari sobre la "renovació de la Comissió de Reis" i "superar l'endogàmia (...) amb més pluralitat i participació". Posteriorment, Llacuna exposa els punts cardinals per a la renovació de la festa. En primer lloc, l'exigència de la "publicació de la gestió econòmica" -fer explícits els guarismes sobre el cost dels paquets i quin n'és el volum econòmic, i quant paguen els patgets  per ser a la cavalcada, per exemple-, sobretot també en qüestions com les entrades de les Comes. En el mateix àmbit de la Comissió, el qüestionament del paper de les dones (si poden ser patges i no patgesses, podrien ser reis) i si la relació amb els infants és la mateixa. I també els criteris per acceptar els propis patges i els privilegis que atorga la Comissió als càrrecs públics per rebre visites a casa.

Organització i ubicacions

Llacuna també recull dels comentaris les queixes i propostes sobre on realitzar els actes. Analitza la problemàtica de les cues. Remarca en els paràgrafs anteriors que a Alcoi "l'acte de l'arribada del Carter Reial i el lliurament de les cartes està unificat en un mateix acte i que aquest es fa al carrer". Que malgrat la diferència climatològica entre l'hivern d'Igualada -més rigorós- i d'Alcoi, els actes a la vila valenciana tenen una altra vocació. En aquest sentit, exposa els comentaris sobre quin és l'emplaçament idoni per a la rebuda al Patge, el lliurament de cartes o el parlament del dia 5. I, òbviament, es ressalta el tema dels camions i el seu paper cada cop més protagònic en la Cavalcada.

Els Patges

En l'evolució de la festa d'Igualada en els darrers anys, els comentaris a la carta oberta assenyalen una caiguda qualitativa dels patges. Llacuna reflecteix aportacions de lectors que parlen de "he vist patges lligant sense parar", com també de "patges muts". S'assenyalen punts com que caldria més transparència en l'elecció dels reis, que cal una preparació superior dels patges i es debat si en el futur podrien haver dones-reis, tot i que el sentiment és que no. Es ressalta que, malgrat tot, hi ha una profunda estimació cap a la festa.

Conclusions

Amb relació a l'aspiració a ser Patrimoni de la Humanitat, Llacuna reclama que "si volem tenir un reconeixement, hem de tenir una bona organització, hem d'aconseguir l'excel·lència" i que la Comissió dels Reis com a Fundació Privada ha de "retre comptes als organismes corresponents i no seré jo qui ho posi en dubte. Però utilitzant com
utilitza recursos públics i necessitant com necessita la ciutat i els seus serveis i sobretot els ciutadans (...) ha d'explicar què fa dels recursos i de les il·lusions de tots. L'organització està al servei del ciutadà, no el ciutadà en totes les seves versions —patges, infants i públic— al servei de l'organització".

Finalment, Llacuna afirma que "la Festa del Reis no pot ser o no pot estar captiva d'uns pocs que la veuen d'una manera molt determinada: és un acte popular, ciutadà, sense copyright de ningú. És una festa. Antropològicament, quan es parla de «festa», es diu que ha de tenir llibertat, que és un esdeveniment col·lectiu, participatiu, que té una ruptura de la norma quotidiana i que, per descomptat, té una caràcter seductor, gratificant i agradable".