El Pere Vives fa 50 anys d'un apassionant camí educatiu

Aquest és un curs especial per a la família de l'INS Pere Vives Vich. Un curs que va començar amb tristesa, per l'adéu prematur de Carlos Montes, professor que era part de la història del centre. Una història que es commemora pels seus 50 anys. Aquest dijous tot just s'inaugurava l'exposició que recorda les cinc dècades de vida, un dels molts actes que es despleguen al llarg d'aquests mesos. Projectat per l'arquitecte Robert Terrades Via, l'edifici s'inaugurava el 22 de gener del 1969. Un gener pròdig en estrenes a Igualada: com publicàvem fa dos dies, també es va inaugurar la Sagrada Família.

En l'acte d'obertura hi havia l'alcalde Juan García Urgelés i un pes pesat del franquisme, el governador civil Tomás Garicano Goñi. Com era el Pere Vives dels primers anys? "La fesomia exterior ha canviat ben poc, a part dels colors" explica l'actual director, Rafa Carmona, que n'havia estat alumne també uns anys. L'edifici es va pensar amb unes condicions que encara avui es mantenen, perquè "estava fet amb la llum natural entrant a totes les aules. La distribució era molt bona. Estava dissenyat d'una manera que pel que fa a l'exterior, no s'ha hagut d'alterar pràcticament res".

Els alumnes i professors d'altres etapes, quan tornen al centre, "veuen que continua gairebé igual, i això agrada". És clar que la revolució digital l'ha fet canviar per dins. "Les aules s'han modernitzat, ens hem adaptat, tant pel que fa a material, amb l'aparició de nous mitjans, i la importància de la informàtica, com pel que fa a la metodologia didàctica" apunta Rafa Carmona.

És clar que qui veiés el Pere Vives Vich el 1969 i qui el veiés ara notaria canvis a l'interior notables. "Hi havia una capella, en un espai que continua existint. On fins fa uns anys hi havia la biblioteca ara hi ha aules. Es treballa d'una manera diferent, potser ara hi ha més aules, perquè també es treballa amb més grups i més petits" comenta el director. Però els fets diferencials encara hi són també, com la gran sala d'actes, difícil de trobar en un centre de secundària. La Sala d'Actes Andrés Calvo, en honor a un professor molt estimat, marit de la no menys enyorada Eugenia Minguillón, té capacitat per a 350 persones: "gairebé la meitat de l'institut".

Un institut que ara té sobre els 810 alumnes, dels quals uns 480 són estudiants d'ESO i la resta de Batxillerat. Els dos cursos de Batxillerat agrupen cinc línies per cada curs: "molts alumnes que acaben l'ESO a la concertada vénen aquí a fer el Batxillerat" ressalta Rafa Carmona. Creu que "és un orgull que l'institut tingui tanta demanda. Fins i tot, hi ha llista d'espera". A propòsit de les demandes de les plataformes en favor de l'escola pública, Carmona afegeix que "s'hauria d'invertir més en l'educació pública. Si hi ha voluntat política, és possible. Ja hem vist que les famílies cada cop es decanten més per aquests ensenyaments i ja no només per temes econòmics, també de qualitat educativa". 

El Pere Vives naixia a l'oest d'Igualada, lluny de la ciutat. La ciutat ha avançat aquests 50 anys cap al Pere Vives. També la comarca: "tenim la mateixa fesomia externa, amb canvi de color de façanes i persianes noves..., però ara acollim a joves de tota l'Anoia, de molts pobles, La Llacuna, Carme, Tous, Jorba, a més d'Igualada. I preparem als nois i noies per a un entorn global". 

Al voltant del Pere Vives, han sorgit també altres centres educatius. Rafa Carmona comenta que "ara, un infant pot començar a l'escola bressol Espígol, seguir a l'Emili Vallès, passar a l'INS Pere Vives o el Milà i Fontanals i fer la carrera universitària, si ho vol, al Campus. Viure totes les etapes educatives a Igualada, en un radi de pocs centenars de metres. Això abans era impensable. Aquest és el gran canvi, sense perdre de vista una perspectiva global".