Publicacions de l'Abadia de Montserrat presenta el llibre 'La Basílica de Santa Maria d’Igualada'

L’edició de La Basílica de Santa Maria d'Igualada, ha estat coordinada per María José Díez, Aïna Garcia i Àlvar Sáez –membres del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)–, que han dirigit i recollit els testimonis d'una vintena d'experts en diversos àmbits, que repassen la història del temple de manera cronològica. L’obra "posa en relleu aquells elements artístics més importants i actualitza els coneixements sobre la basílica mil·lenària d’Igualada. Els capítols van acompanyats d'imatges destacades, tant de la basílica com dels diferents objectes artístics en detall, del fotògraf Pepo Segura", han explicat els editors.

L’obra comença amb una evocació literària i històrica de l'església de Santa Maria d'Igualada al llarg dels seus mil anys d'existència escrita per Antoni Dalmau. Flocel Sabaté ens endinsa en l'origen i el context històric de la Igualada medieval. Marta Vives estudia l'evolució de l'església i la vila als segles xiv i xv. Maria Garganté i Daniel Vilarrúbias analitzen l'actual edifici de Santa Maria, el projecte inicial de 1602 de Pere Blai i el definitiu del barceloní Rafael Plançó. Complementen, amb estudis dedicats a obres i aspectes rellevants de l'església durant l'època moderna, els següents autors: Francesc Miralpeix consagra un capítol al retaule, realitzat per Jacint Morató i Josep Sunyer en el primer terç del segle xviii i considerat una de les obres més reeixides de l'escultura catalana de l'època del Barroc; Joan Farrés dedica una altra secció a la devoció igualadina pel Sant Crist, objecte d'un miracle escaigut en 1590 i Anna Trepat duu a terme un estudi sobre la construcció del recinte, destinat a hostatjar la imatge miraculosa del Sant Crist; Daniel Vilarrúbias estudia el tresor de Santa Maria, el campanar i ens introdueix també en l'època moderna i contemporània de la Basílica. Miquel Térmens escriu sobre els estralls que patí Santa Maria durant la Guerra Civil Espanyola i la seva posterior restauració. El capítol elaborat per María José Díez, Josep Maria Esquius, Aïna Garcia, Jaume Riba i Àlvar Sáez tracta de les últimes intervencions a la basílica de Santa Maria d'Igualada, als segles XX i XXI. Xavier Jorba analitza la dinàmica de la comunitat de preveres de Santa Maria d'Igualada. Josep Maria Gregori i Anna Solé aprofundeixen en un dels aspectes més rellevants de la vida de l'església: la música, els mestres i organistes de Santa Maria. Joan Farrés i Xavier Pedraza fan una menció especial de la Mare de Déu de la Pietat, copatrona d'Igualada.

Com a complement de l'estudi de la basílica, es dedica un capítol a l'anàlisi d'algunes de les esglésies de l'arxiprestat de l'Anoia, on Antoni Pladevall fa la introducció i analitza la Tossa de Montbui; Ramon Cuadras estudia Sant Martí de Tous; Santa Maria de la Pobla de Claramunt, la descriu Marta Bartrolí; Santa Maria de Rubió i el seu retaule gòtic són tractats per Raquel Lacuesta; Sant Jaume Sesoliveres és descrita per Antoni González; la Mare de Déu de la Soledat és analitzada per Joan Farrés, i la Sagrada Família d'Igualada és descrita per María José Díez, Aïna Garcia i Àlvar Sáez. El llibre s'acaba amb l'apartat dedicat al claustre renaixentista de l'antic convent de Sant Agustí, escrit per Maria Teresa Miret.

Aquesta monografia sobre la basílica de Santa Maria d'Igualada vol ser una contribució a la valoració de l'edifici, i també un reconeixement de l'important paper religiós, artístic i cultural d'aquesta església dins la vida de la ciutat.