TORNAR

Quatre Diades amb història

Recull de l'Especial Onze de Setembre

cultura
Dijous, 11 setembre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Durant aquesta setmana hem destacat quatre dels tres-cents Onze de Setembre que ha viscut la nostra comarca des de 1714. Des de la repressió dels exèrcits borbònics a una de les sortides de to més mediàtiques de Jordi Pujol, passant per l'emocionant reclam de les llibertats del 1977 o la història de l'igualadí que va ser empresonat per dur flors a Rafel de Casanova. Si us heu perdut l'Especial Onze de Setembre d'AnoiaDiari, us l'oferim complet a continuació.

Lluís Marsans i Solà, un igualadí a l'Onze de Setembre de 1901

L'Onze de Setembre de 1901 està considerat com la primera ocasió en què la diada esdevé un punt de trobada de tot el nacionalisme català. Els fets d'aquell any, que van tenir com a protagonista destacat l’igualadí Lluís Marsans i Solà, varen desencadenar un seguit de protestes i reaccions que acabaren instaurant la celebració de la diada tal i com la coneixem en l’actualitat.

El dia que Igualada va cridar "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia"

L'Onze de Setembre de 1977 va ser una data històrica per a Catalunya. El dia abans, Igualada com molts municipis catalans, va acollir una concentració per a commemorar la Diada, que també va ser l'escenari de les reivindicacions polítiques que bullien en plena Transició.

La història de Jordi Pujol i la 'xoni' de Castefa

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser el ponent convidat a Igualada en la Diada de l'Onze de Setembre de 2011. Cap al final de la xerrada, i en un ambient distès, Pujol va animar-se a comentar una de les cançons de l'estiu amb el públic del teatre de l'Ateneu Igualadí. Es tractava de la "Jennifer", dels Catarres.

Torras i Ribé detalla la repressió borbònica sobre l’Anoia després de la Guerra de Successió.

El catedràtic emèrit d’Història Moderna de la UB, el doctor Josep Maria Torras i Ribé, explica els efectes de la Guerra de Successió a l’Anoia. El posicionament d’Igualada com a ciutat no queda prou clar, ja que es va destruir molta documentació abans de l’entrada dels borbònics, tot i que es va rendir sense lluita el 1713. La gran certesa és que la repressió de les tropes ocupants de Catalunya va ser terrible, amb l’establiment de grans contribucions de guerra i l’esclafament de les protestes dels pagesos per aquest fet. Els incendis de la Pobla o Mediona són la mostra d’aquest jou brutal.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.