L'estudi confirma que les restes òssies de Can Parellada pertanyen a 'masquefins' de fa 3.500 anys

La setmana passada es van presentar les conclusions de l'estudi preliminar sobre les restes arqueològiques de Can Parellada. Es tracta d'unes estructures funeràries descobertes datarien de l'Edat de Bronze. La presentació es va fer en una compareixença pública a càrrec de l'alcalde Xavier Boquete; la tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Masquefa, Imma Amill; i Francesc Florensa, arqueòleg i coordinador d'Àtics, S.L., empresa redactora de l'informe i especialitzada en gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric.

L'estudi preliminar assenyalava que les restes òssies descobertes durant la intervenció arqueològica –supervisada pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Masquefa- podrien pertànyer a una única estructura funerària complexa, en la qual hi hauria un accés lateral amb dos cambres funeràries. Aquesta consideració respon a l'extremada proximitat de les dues estructures amb cronologia semblant, de tal manera que una de les parets podria haver-se arribat a tallar i a l'agrupació de pedres disposades com a segellament en aquesta zona. Així mateix, les estructures documentades a Masquefa se situarien cronològicament al Bronze Ple (al voltant del 1500-1200 a.C.) tal i com ho indiquen les característiques dels vasets descoberts i la recuperació de dos instruments de bronze: una agulla i un punxó. Si bé, les estructures funeràries s'han vist afectades pel talús del carrer.

Una vegada feta la intervenció arqueològica d'urgència realitzada a Can Parellada a Masquefa, s'ha descobert un jaciment únic en tipologia i cronologia a l'Anoia, fet que permetrà ampliar el coneixement sobre les pràctiques funeràries del Bronze Ple a la zona. Sí bé es tenia constància a Martorell d'un hipogeu similar (la Bòbila Bonastre), aquest se situa cronològicament en un moment més antic. Així, per trobar un jaciment similar al de Masquefa, cal traslladar-se a l'Alt Penedès. Xavier Boquete, alcalde de Masquefa, assegura que "la descoberta suposa un avenç molt significatiu quant a estudi i anàlisi dels assentaments prehistòrics ubicats al municipi i a la comarca i per a la comprensió i aprofundiment dels orígens i la història de Masquefa".

La primera de les estructures excavades és una fossa circular d'accés superior que conté les restes de dos inhumats en connexió anatòmica en posició decúbit lateral; un de jove i un d'adult, acompanyats per un vaset ceràmic. Per sota d'aquestes inhumacions, es va documentar una capa de pedres de diverses mides i restes antropològiques en desconnexió, les quals evidenciaven l'ús perllongat de l'estructura com a enterrament. D'altra banda, la segona estructura funerària és un possible hipogeu amb accés lateral segellat per blocs de pedres de grans mides i cambra funerària. En aquesta, els individus es presenten en desconnexió anatòmica i entre un llit de pedres. En aquesta estructura s'ha recuperat un vaset ceràmic i una agulla de bronze.

Primera descoberta

Les primeres troballes es van fer arran d'una campanya de prospecció paleontològica que durant el 2017 va dur a terme l'Institut Català de Paleontologia la Generalitat de Catalunya entre els termes d'Hostalets de Pierola i Masquefa, es van trobar a finals de juliol les restes d'un crani i alguna resta òssia referides a un possible enterrament d'època no contemporània. Les restes van ser trobades al turó on està situat el dipòsit d'aigua i l'antena a Can Parellada. Per tot plegat, el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va avaluar l'efectuar una intervenció arqueològica d'urgència; i l'empresa Àtics, de gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric, va dur a terme del 9 al 13 d'octubre l'excavació arqueològica a Can Parellada. La intervenció va permetre descobrir a la zona restes de dues estructures funeràries que podrien pertànyer a l'Edat de Bronze. En aquest sentit, les restes prehistòriques estan sent estudiades i analitzades per datar amb exactitud tot el material descobert.