Sílvia Munt: “Si el Zoom no existís, s’hauria d’inventar”

Eren dos quarts menys cinc de 9 i la porta de l’Ateneu Igualadí estava plena de gom a gom. La llum dels flaixos il·luminava l’interior del recinte —on ja hi havia alguns dels protagonistes de l’acte inaugural del Zoom Festival 2014— tot dibuixant un peculiar paisatge marcat pel glamur i l’espectacularitat de tota gran estrena. A fora, el públic esperava el moment per anar entrant mentre gaudia de la copa de vi, negre o rosat, que la DO Catalunya servia just a la porta principal. Ja s’acostava l’hora i la gent, a poc a poc i tot xerrant, entrava al teatre i prenia les butaques. Un cop dins, i abans de passar a rebre les convidades, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va mostrar el seu agraïment a tots aquells que han fet possible l’esdeveniment, apuntant que “és un projecte vital per Igualada que aposta per la internacionalització, un model que tots volem per la ciutat”. A més, va destacar, també, el suport de l’Ajuntament a aquests tipus de projectes, predicant amb l’eslògan: “contra la crisi, cultura”. Per la seva banda, Mireia Claret, presidenta de l’Ateneu Igualadí, va destacar la importància d’aquest dia per l’entitat: “estem molt contents de poder ser els amfitrions de l’inauguració del Zoom Festival d’enguany”, remarcant, que “l’Ateneu és un lloc on fer realitat els projectes”.

Amb els discursos institucionals ja acabats, va arribar l’hora de la presentació de “El cafè de la Marina”, una adaptació a la petita pantalla de l’obra literària de Josep Maria de Segarra, escrita l’any 1933, de la mà de Sílvia Munt, la TVmovie que dóna el tret de sortida a aquesta nova edició del Zoom Festival. Orgulloses de la seva feina i amb molts somriures, la directora Sílvia Munt, l’actriu Mariona Comas i la guionista Mercè Sarrias, van protagonitzar un acte molt amè. Munt, es va mostrar molt agraïda de poder inaugurar amb “El cafè de la Marina” aquest festival de cinema per a televisió que considera “vital” per tots aquells professionals del sector: “si el Zoom no existís, s’hauria d’inventar”. D’altra banda, les convidades van explicar, també, com ha estat la tasca de realització de la pel·lícula, tenint en compte les dificultats per adaptar l’obra de Segarra a la petita pantalla: “fer aquesta obra ha estat tot un repte”, afegeix Sílvia Munt. La guionista, Mercè Sarrias, destaca que “l’obra original de Segarra estava escrita en vers” i que “s’ha respectat molt i s’ha intentat fer dinàmic”. Marina Comas, l’actriu que representa el paper de Rosa en l’obra, explica les dificultats, sobretot, a l’hora de respectar aquesta forma d’expressió en vers, o en el mal temps que va fer durant el rodatge però, de totes maneres, assegura: “ens ho hem passat molt bé durant la gravació”. Tot seguit, va començar la projecció de la pel·lícula, una obra ambientada en un poble pesquer, a principis del segle XX, que narra l’història de la Marina, la noia del cafè, que es troba condemnada per la moral imperant de l’època que no perdona la seva falta: ser embarassada i abandonada per un miserable, a més, forçada pel seu pare, ha hagut d’avortar. El drama de la Marina és en boca de tot el poble i serà víctima de les crítiques de tothom. Amb aquesta trama entre mans, Sílvia Munt només espera que els espectadors “gaudeixin de la pel·lícula, s’ho passin bé, i arribi el que hagi d’arribar”.

Xènia Castillo