Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament

Igualada va homenatjar aquest dijous, 26 de gener, els seus deu ciutadans que van morir als camps de concentració nazis. Tots ells, acabada la Guerra Civil, van ser 
capturats a França i deportats a Àustria. El creador de la iniciativa Stolpersteine o "pedres al camí", l'artista alemany Günter Demnig, ha posat personalment, a la Plaça
de l'Ajuntament, les deu llambordes que recordaran des d'ara cadascun d'aquells igualadins. Aquestes llambordes de formigó tenen una fulla de llautó al capdamunt on
s'hi han gravat les dades essencials de cada persona. L'objectiu és que el vianant s'aturi en veure-les, recordi la persona desapareguda i reflexioni al voltant d'uns fets
que van marcar el segle passat al continent europeu.

A dia d'avui ja hi ha més de de 50.000 Stolpersteine instal·lades en 16 països d'Europa. El 2015, Navàs va ser el primer municipi català a adoptar-les i, aquest 2017, s'hi han afegit poblacions com Igualada, Manresa i Castellar del Vallès. A l'acte d'aquest dijous hi assistien familiars dels ciutadans recordats; l'alcalde, Marc Castells; l'impulsor de la iniciativa a nivell local, Antoni Dalmau; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Plàcid Garcia-Planas; diferents autoritats locals i comarcals i també nombrosos ciutadans. Susanna Carpi, en representació dels familiars dels homenatjats, ha intervingut de manera emotiva en els parlaments, destacant la importància de poder retornar simbòlicament a casa seva aquells que van morir víctimes de l'horror nazi. També s'hi ha pogut escoltar música per al record i, en acabar, s'han dipositat roses blanques al voltant de les Stolpersteine.

Igualadins víctimes de l'horror

Uns 9.300 republicans espanyols van ser reclosos i condemnats a treballs forçats en diferents camps de concentració alemanys, la majoria a Àustria, concretament a Mauthausen i Gusen. D'aquests, 5.200 van morir i 334 van desaparèixer. Les deu Stolpersteine que ja es poden veure a la plaça recorden Jesús Cano Cano (nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Josep Fàbregas i Pons (nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Joaquim Gil i Abella (nascut el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Agustí Gomis i Valls (nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Ginés González Ginés (nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Celestino Moreno Zamora (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen), Ginés Moreno Zamora (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim), Emili Ribera i Casellas (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Miquel Tirado Franco (nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen) i, finalment, Salvador Vidal i Claramunt (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim).

Els també igualadins Frederic Freixas i Escudé i Pau Massó i Cuadras van sobreviure i van ser alliberats pels aliats l'any 1945. Fins a quatre anoiencs més (Miquel Call i
Planas, Domènec Ferrer i Torrents, Miquel Rovira i Isart, Simó Saumell i Tort) van morir en aquests camps de concentració i tres (Francesc Xavier Estruch i Pons, Manuel Ferrer i Bertran, Leandre Pey i Juvanteny) van sobreviure.