Wangchen: 'Els tibetans sempre somriuen'

Des d'aquest mateix dimecres i fins el proper diumenge 27 de setembre, la Sala d'Exposicions d'Igualada acull aquesta mostra fotogràfica de Maria Gregori: 'Tibet-Terra de sinestèsies'. Es tracta d'un recull fotogràfic d'un viatge de fa un parell d'anys, acompanyat de frases reflexives.

50 anys de la invasió xinesa

En l'acte d'inauguració de l'exposició hi ha assistit el director de la Casa del Tibet, el monjo Thubten Wangchen, qui ha relatat la seva experiència i el seu record de la persecució xinesa del poble tibetà. Aquest any se celebren 50 anys de la invasió, però ha afirmat amb esperança que '50 anys són molts per una vida, però no són tants per un poble, un país amb 2.137 anys d'història'.

Wangchen, que no ha abandonat el seu somriure habitual ni les bromes en cap moment del seu discurs, ha recordat com quan ell tan sols tenia 4 anys, els xinesos van entrar al Tibet deixant al seu pas una massacre d'un milió de víctimes mortals, entre ells la seva mare, i tan els seu pare i els seus germans com altres centenars de ciutadans el Tibet van haver de marxar i refugiar-se a la Índia, on van ser 'acollits, alimentats i educats gratuïtament. No oblidarem mai el que la Índia ha fet per nosaltres'.

El que més lamenta és que els tibetans no puguin viure al seu propi país, i tot i que afirma que el Tibet mai serà la Xina, sí que els carrers, les cases, el tipus de vida del Tibet estan sent substituïdes per edificis, prostitució i altres elements que no han format mai part del Tibet pacífic i tranquil de fa unes dècades.

Ha comparat el poble tibetà amb el català, que no pot ser ell mateix ni en el seu propi territori, i ha recordat les paraules de Pujol del 'ja som 6 milions' que és la mateixa població de tibetans.

Wangchen explica que no és gens fàcil la lluita del poble tibetà perquè és un poble pacífic que s'ha d'enfrontar a bombes i a tancs. Estan convençuts que la violència només genera més violència però negociar amb els xinesos és també molt dificultós.

D'altra banda lamenta que la resta de països del món occidental i oriental no facin cap pas: 'tots els països tenen interessos econòmics amb la Xina i per això no actuen. Es tanquen empreses arreu i la producció es porta a la Xina, ningú vol problemes amb la Xina i tothom calla'.

Wangchen parlava d'esperança i d'agraïment cap a un acte com el de l'exposició, que serveix perquè la gent pensi en el Tibet i conegui la història, i ha recordat que si bé la vida al Tibet és molt complicada, molt difícil, molt perseguida, igual que la de l'exili, els tibetans sempre somriuen, malgrat els problemes, el dolor, la tristesa, estan convençuts que mirar la petita espurna positiva els beneficiarà més.