Igualada es mou aquesta setmana a ritme de jazz. Avui, segona jornada de l’Estival de jazz, és el torn de la pantalla gran. Aquesta nit, sessió doble a la pista de l’Ateneu. S’hi projectarà en primer lloc el videoclip d’aquesta cançó que sentim, ‘Even if I try’, del grup de jazz francès Abigoba. L’ha dirigit l’igualadí Gerard Freixes.

I a continuació, dins del cicle gratuït Pantalla Oberta del Cineclub de l’Ateneu, es podrà veure el documental ‘Let’s get lost’ de Bruce Weber, estrenat a finals dels anys 80. El protagonista del documental és aquest que sentim, el trompetista i cantant Chet Baker, un dels músics de jazz més populars de la història. Weber va recuperar el famós trompetista dels 50, recorrent amb ell episodis de la seva vida, de la seva obra musical. Ho fa acompanyant-lo de gira, entrevistant-lo a ell, a amics seus, i les seves ex-dones i fills.

Un dels testimonis explica: "Tothom té la seva història sobre Chet Baker. No puc oblidar la primera vegada que el vaig veure. Va ser a la ciutat de Nova York, fa molt de temps, a l’hivern. Nevava molt i jo creuava el carrer davant de Tiffany, a la 57ena amb la 5a. Ell era en un vell Chevrolet convertible, amb la capota baixada. Estava aturat a un semàfor en vermell, amb la neu caient-li a sobre. Diua el cabell pentinat cap abaix. Estava escoltant Zoot Sims a la ràdio del cotxe. No feia ni cas de la neu, només estava pel jazz".

El que no sabien Bruce Weber i el seu equip és que estaven documentant els últims mesos de vida de Baker. Poc després de l’estrena, van trobar Baker mort sota la finestra de la seva habitació d’un hotel d’Amsterdam. Per les drogues que van trobar a l’habitació i el seu cos, es va determinar que havia caigut per accident. Però aquesta ja és una altra història.

‘Let’s get lost’ es va convertir en una sensació en tots els festivals cinematogràfics internacionals pels quals va passar, guanyant, per exemple, el Premi de la Crítica del Festival de Cinema i obtenint una nominació a l’Òscar. I això ens porta a una sensació molt més recent: un documental que retrata la vida d’un altre músic i que encara es pot veure a la cartellera i ja està disponible en lloguer i compra. És ‘Searching for Sugar man’.

'Searching for Sugar Man'

A finals dels anys 60, dos productors descobreixen un músic a un bar de Detroit, Sixto Rodríguez. S’enamoren de la seva música i de les seves lletres i decideixen gravar amb ell un disc, que esperen que arribi a ser un gran èxit i el situïn com un dels artistes més grans de la seva generació. L’èxit, però, no li arriba mai. ‘Searching for Sugar Man’ ens situa a SudÁfrica a l’actualitat, on la música de Rodríguez es fa popular pel boca orella. Dos fans del país s’entesten en descobrir què se’n va fer del músic, enmig de la rumorologia que envolta la seva desaparició de la llum pública.

Malgrat que fa alguna trampa explicant la història, els mèrits de ‘Searching for Sugar Man’ són explicar-nos una història força real i interessant, en què seguim amb molt d’interès la investigació, les pistes i els testimonis, seguint la pista del músic. Però si ens hem de quedar amb una conseqüència positiva del documental, la principal és que ens ha descobert la música de Rodríguez que, com la pel·lícula, enganxa sorprenentment.

I aquí, un parell dels temes inclosos a la banda sonora:

Càpsula de cine

Aquí, la càpsula pel programa 'Va home va' de Ràdio Igualada: