Guy Ritchie ha estrenat el nou "Sherlock Holmes”. Atenció els seguidors del detectiu: si heu vist el trailer i us sembla que aquest no és el Sherlock que coneixeu, teniu raó. No l’és, però s’hi assembla molt.

En Sherlock Holmes és un detectiu privat que col·labora amb la policia de Londres, amb Scotland Yard, en els casos més difícils. El veterà de guerra, el doctor Watson, l’ajuda en els seus casos. Fins aquí tot correcte. Però el cas és que Holmes, utilitza les seves dots deductives per resoldre els enigmes... i per saber on picar quan practica la boxa, una de les seves aficions, a banda de treure sons horribles d’un violí. D'altra banda, Watson té la intenció de deixar el 221B de Baker Street perquè està promès, cosa que no a Holmes no li acaba de fer el pes.

A la pel·lícula també hi apareix Irene Adler, l’única persona que ha pogut igualar les habilitats de Holmes. Acció en una ambientació recreada a la perfecció, amb uns secundaris molt ben triats i amb un ritme sense pausa. L'únic que es troba a faltar respecte les novel·les de Conan Doyle és un guió més treballat, amb menys tòpics i que aprofiti els personatges i escenaris dels quals disposa.

Robert Downey Jr i Jude Law són uns Holmes i Watson que s’allunyen de l’imaginari de Conan Doyle pel que fa al físic i per l’humor i el sarcasme que gasten. Uns personatges més propers i més actuals. Però un cop entres en la pel·lícula de Guy Ritchie, no són tan diferents dels personatges originals. I l'esencia de les novel·les segueix present.

Hi haurà seqüela o seqüeles. De moment, en aquest lliurament l’enemic terrorífic que vol destruir el país i el món no és Moriarty. Però tot arribarà... Espero que aviat.