Dimarts, 3/4/2012
956 lectures

Adéu avi

Segurament el meu avi ha estat com molts altres avis; afectuós, condescendent, permissiu, rialler i carregat de paciència... per triar entre una mar vessada d’adjectius. Un avi, el meu avi, és aquella persona a la qui t’estimes amb una bogeria insadollable, que t’estén la mà a cada ensopegada i que et fa riure i xalar incomptables cops. Aquell qui ho dóna tot per a tu sense esperar absolutament res a canvi, més enllà de veure’t feliç. I a més, assumint tot això sense ni un bri de resignació, ans al contrari, acceptant amb una inherència agraïda aquesta ‘tasca’ de facto.

Al meu avi no li podria fer ni un retret. Cap. Ha estat un avi, senzillament, excel·lent.


El passat 1 d’abril ens va deixar, amb només 69 anys, després de 20 anys combatent contra la leucèmia. I aquesta malaltia, en comptes d’ensorrar-lo, crec que li donava més força per tirar endavant. Que li feia un paladar encara més fi, que assaboria els moments d’avi més que mai, gaudint amb i dels seus tres néts, sobretot dels dos més petits, el Pau i la Laia, de 3 anys i que esperava fogós el naixement de la Bruna, la seva quarta néta.

A la Bruna, i també al Pau i a la Laia, els hi explicarem que l’Eduard Jorba va ser el millor avi que haguessin pogut tenir. Que els estimava amb bogeria i que desitjaria, fos on fos, que siguessin molt feliços. Que l’avi tenia moltes ganes de passar molts anys amb ells, al seu costat, fent-se vell mentre els veia creixent. Que clamava per poder anar de bòlit al darrere de la canalla, que desitjava impetuosament poder peixar-los, portar-los a dormir i acaronar-los. Els hi direm que l’avi era una persona senzilla, discreta, bromista, humil i respectuosa. Que estimava als seus amics i a la seva família, i que s’hi bolcava en cosa i ànima. Que era un amant de la seva ciutat i que anhelava el seu país lliure. Que tot i tenir leucèmia, hi va plantar cara i va decidir ser feliç i viure la seva vida amb entusiasme. Els hi direm que el seu avi va guanyar a la malaltia, i que li encantava ser avi. Era un avi incansable.

Avi, els teus tres néts, el Pau, la Laia i el David, t'estimen, et ploren i et recordaran.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.