//Plugins sense CDN ?>
Eleccions immediates, candidatures paraigües que englobin les diferents sensibilitats de l’independentisme, govern unitari, declaració d’independència, construcció nacional i negociació internacional. I tot això sense oblidar la justícia social, o sigui el patiment de la gent (que no es pot ajornar ni obviar durant 18 mesos) i regeneració política i democràtica (corrupció zero, també inajornable). Aquest és el full de ruta que va marcar Oriol Junqueras el passat dimarts, al Palau de Congressos de Barcelona.
Artur Mas, present a la conferència del President d’ERC, té un altre full de ruta: Candidatura unitària (a la que CUP i ICV ja han dit que NO i Unió no s’ha pronunciat però ningú l’espera), eleccions plebiscitàries i un únic punt al programa electoral. En la seva conferència va desgranar aquesta proposta. Va dir, per exemple, que aquest –nou- procés duraria uns 18 mesos i que passat aquest temps es faria un referèndum per proclamar la independència. I aquí és on jo em perdo. Si fem unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya i guanyen el(s) partit(s) del Sí, per què hem d’esperar 18 mesos i tornar a fer un plebiscit (aquest cop en forma de referèndum) per votar de nou sobre la independència? Ho trobo del tot redundant, a part d’una dilació innecessària. Quantes vegades s’ha de votar la independència?Construir estructures d’Estat és imprescindible per fer i exercir la llibertat, però aquestes les hem de crear no com a part d’Espanya –o sigui, sent espanyols- sinó exercint d’igual a igual, com un Estat independent. I qui vulgui negociar amb l’estat espanyol la creació de les estructures d’Estat de Catalunya, té un problema, i gros. Segurament deu ser per això que en els últims 4 anys el govern català no ha fet cap passa endavant per crear, per exemple, la hisenda pròpia.
Tampoc no entenc per què Artur Mas, en la seva proposta, no vol que es parli de res més. Ell parla d’un únic punt al programa electoral (sempre en l’imaginari d’una llista unitària). Jo entenc el procés d’independència no només com un canvi de bandera, sinó com un canvi de política. Entenc el procés com una revolució –pacífica i democràtica- per canviar tot allò que no ens agrada de l’Estat que ara ens governa. I això implica, indubtablement, tenir un país socialment més just, democràticament més fort i políticament més net. Un país on la corrupció no tingui espai per flanquejar la política. Un país on la gent que ho passa més malament no sigui la que menys ajudem, o la que més castiguem. La independència, en si, no és –sota el meu punt de vista- l’objectiu final. És l’eina que volem per construir una nova República, justa i neta.
A més a més no parlar de justícia social o de regeneració política i democràtica és una temeritat. Si els independentistes (tots) s’uneixen en una sola candidatura i no parlen d’això, qui en parlarà? Doncs els altres partits (PSC, PP, ICV, C’s i Podemos). Per tant, regalarem el discurs social i la lluita contra la corrupció als no-independentistes? Volem que ells siguin els únics abanderats de tot això?
I finalment, per què tres candidatures independentistes són millors que una de sola? Per pragmatisme, pur i dur. L’única enquesta que s’ha fet preguntant sobre una candidatura única o tres de separades ens demostra, de manera flagrant, que CiU i ERC sumen menys junts que separats. I és del tot normal i comprensible. Hi ha molta gent que no és independentista però que té ganes de votar independència. Per què? Perquè veuen una oportunitat per viure millor (socialment i econòmicament) en un nou país que no pas en l’actual. Fent una única llista de convençuts en què no es parli de com farem el nou país, en què no es parli de justícia i d’higiene democràtica, veritablement els indecisos es sentiran atrets? Com aconseguirem que la gent que dubta es decanti per nosaltres (els independentistes) en lloc de cap els altres?
Fem-nos dues preguntes: Coneixem algun independentista que vota CiU i ERC que deixarà de votar aquests dos partits a les plebiscitàries? Jo no en conec cap. Coneixem algun independentista que vota CiU i ERC però que no votarà una llista conjunta de CiU i ERC? En conec uns quants. No perdem vots per les bandes, no permetem que cap independentista no voti independència a les properes eleccions. I si ho aconseguim, no sumarem, multiplicarem!
josep
igualada
4 de desembre 2014.22:43h
Excuses i mes excuses perquè els desquerres sempre sou tant complicats? Jo exvotant d’erc tota la vida fins el 2006 no tinc cap problema amb la llista unitaria .... masses manies teniu david... Llegir més una mica mes de pragmatisme us falta...