Dissabte, 8/12/2012
698 lectures

Oriol Junqueras no mira malament al Govern

Més enllà des les intencions d'alguns nostàlgics del franquisme que troben a faltar la dolça melodia del 'cara el sol' entonada pels minyons del país i acompanyada per un Sant Crist estant, aquí tenim molta feina.

Després de les eleccions del dia 25, que van ser altament positives i van reforçar l'anhel dels partits sobiranistes, toca treballar per aconseguir la fita que el poble, una vegada més, va marcar el dia 11 de setembre i va reafirmar en els comicis.

Convergència i -malauradament- Unió necessiten un soci per poder governar, i ERC s'hi ofereix joiosa. Sense entrar a govern, diuen, però donant suport i facilitant l'aritmètica necessària per garantir l'estabilitat d'un govern -ara sí- de transició. Els diputats d'Oriol Junqueras, però, condicionen aquesta estabilitat. Que no hi hagués condicions per part dels republicans seria, com a mínim, sospitós. O més ben dit, si la condició fos la quota de consellers, directors generals i càrrecs de confiança a col·locar en el nou govern significaria una frustració general que el país no es pot 'permitir'. ERC ha entès perfectament quina ha de ser la seva feina, i l'ha d'exercir amb una responsabilitat impoluta.

El cas és que ERC no es planteja l'entrada a govern, però li vol donar suport. Els factors condicionants per donar estabilitat a Artur Mas són dos: 1) Fixar una data pel referèndum i treballar (sobretot a nivell exterior) en aquest sentit. 2) Alleugerir algunes retallades i aplicar-ne d'altres a sectors de la població menys ofegats.

De la primera no podria estar-ne més d'acord. Quin independentista no ha somiat en una data, en un dia concret, en traduir tota la retòrica que gira al voltant del sobiranisme fins a desembocar en el dia X. I sobre la segona, doncs tampoc està malament. Canviar algunes injustícies socials i que comencin a llepar aquells que ho han fet tot per sobre de les seves possibilitats (fins i tot enredar als més pobres) no sona malament. L'impost sobre la banca, de per si sol, sona bé.

CiU haurà de cedir, i ERC també. CiU té poc marge de maniobra, i ERC igual. Els republicans van tenir 21 diputats per partir-se la cara per la independència, i no es poden deixar endur pels sectors més esquerrenosos. Deixar sol el govern seria un error, però tampoc han de cedir ni un pam en el tema de la consulta. I Ciu ha d'entendre que la consulta no és un punt del seu programa electoral sinó que és la prioritat del país, i per tant, l'ha d'executar tan aviat com sigui possible. Per fer-ho comptaran amb el soci més gran que podrien tenir de tot el Parlament. Tothom ha d'estar a l'alçada de la situació.

Com era allò? "Per situacions excepcionals, mesures excepcionals".

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.