El concepte White Trash vol dir ‘brossa blanca’. És un improperi encara usat als EEUU. Els seus orígens es remunten fins al 1830: L'empraven els esclaus més ben situats contra els esclaus més pobres. Una situació curiosa, tenint en compte que ambdós eren esclaus. Però tot i que paradoxal és un escenari que, a hores d’ara, es 'repeteix' a la nostra terra. Salvant, òbviament, les distàncies, abismals, de llavors i d’ara. I és que alguns dels últims que van arribar, fa 50 o 60 anys, amb una mà a davant i una altra a darrere, sense res més enllà de penúries i necessitats, en un context general de crisi i misèria social, són casualment els quins els hi fan més nosa els nouvinguts d’ara, que arriben en situacions i-d-è-n-t-i-q-u-e-s a les seves.

En el documental dels 50 anys d’Òmnium vèiem com un ponent feia una reflexió més que encertada: ‘’Els immigrants que venien a mitjans del segle passat, o els integraven o ens desintegraven’’. El nostre país, bressol de cultures dissemblants i amb una generositat insadollable, els va acollir, facilitant-los allò que teníem al nostre abast i batallant per la seva integració en la nostra societat. Duent a terme tota classe de programes d’ajuda i integració, amb una llarga bateria de campanyes per la seva culturització i educació, i un llarg etcètera d'iniciatives amarades de generositat. Res més lluny del que fem ara.

Si fa 50 anys hi hagués hagut gent que hagués pregonat i sembrat odi cap als immigrants, hagués estat possible integrar els centenars de milers de nouvinguts? Amb xenofòbia, racisme, repugnància fins i tot, tots aquells que van lluitar per tenir una vida millor, un futur pròsper per als seus fills, ho haguessin aconseguit? Sense la lluita i l’esforç de tots, dels d’aquí i dels nous d’aquí, hagués estat possible? Els catalans de llavors van demostrar saber acollir i assimilar, com havien fet antany. I ara, tot just una generació després, aquells que venien a bord del 'Sevillano' són, òbviament i sense cap mena de dubte, catalans.

Entre aquestes línies no pretén haver-hi una defensa -ni tampoc una crítica- a la immigració, ai las, sinó un intent d'equiparar ambdues immigracions, la de fa 50 anys i la d'ara. I si fos possible, buscar coherència entre algunes boques poc agraïdes: si els penúltims nouvinguts, que critiquen la immersió i anhelen expulsar als darrers nouvinguts, volen ser coherents, que comencin a fer ells les maletes perquè són exactament el mateix.