Dimarts, 12/4/2016
1219 lectures

“Tots els cambrers són iguals”

O tots els soldadors són iguals. O tots els tastadors de pernil ibèric són iguals o tots els forners són iguals. Pot semblar absurd (bé, ho és) però aquesta frase l’hem sentit infinitat de vegades però canviant ‘cambrers, soldadors, tastadors o forners per ‘polítics’.

És innegable que la corrupció política ha estat present en el nostre dia a dia durant els últims anys d’una manera eixordadora. Anem, pràcticament, a cas de corrupció per mes. Això, indubtablement, és símptoma d’una democràcia de low cost, light, descafeïnada, en hores baixes. Segurament la diferència entre els països nòrdics, on els casos de corrupció són ínfims comparats amb els de les nostres contrades, és la salut de la seva democràcia i per tant uns organismes fiscalitzadors eficients i independents, i segurament també una cultura força diferent. En tot cas, pels motius que siguin, la nostra societat suporta els flagels de la mala praxis política amb una assiduïtat massa recorrent, i molts pocs partits se’n lliuren.

Però vull –i crec sincerament que cal- trencar una llança a favor dels nostres polítics. De tots aquells que són honestos, que conformen la immensa majoria –silenciosa ;)-. Aquella frase de “paguen justos per pecadors” podria firmar-la qualsevol polític del nostre país que honradament fa bé la seva feina però que alhora la veu contaminada per una nuvolosa tòxica provocada per una colla de corruptes i corruptors que acaparen les portades dels diaris i els sumaris dels telenotícies. La indignació i afartament de tots nosaltres, dels ciutadans, és ben comprensible: escàndols de magnituds titàniques, impunitat, lentitud, deixadesa... Tot això ens provoca un sentiment –legítim!- d’estafa.

Malauradament, però, poques vegades es destaca la feina que sí que fan bé els polítics, ni quants la fan bé. I són molts. Començant pels nostres regidors i batlles, de pobles i viles que moltes vegades ni tan sols cobren per fer la seva feina, o que sí que ho fan però per quantitats irrisòries. Em refereixo als servidors públics que es troben en la trinxera de la política municipal, aquella en què el ciutadà hi és més present que en qualsevol altra esfera i que veritablement és vocacional. Però alhora ho faig extensiu a tots aquells que, al cap i a la fi, són representants públics.
Segurament hi ha un problema de desconeixement –en el sentit més literal del terme- de ‘què és’ la política, i aquest desconeixement hi és perquè moltes vegades la política ha estat recelosa i ha volgut blindar el seu espai i aïllar-lo dels ulls de la societat. El tret ha sortit per la culata. Quan més es qüestiona la política, la política ha de respondre amb més i millor política. Amb més obertura, amb més relació amb els ciutadans, amb més sincerament. I segurament així, tots plegats, ens n’adonaríem de la ingent quantitat de bons polítics que tenim i que tenen un esperit de servei i de vocació. A tots ells se’ls hi ha d’agrair la seva feina, la gran quantitat d’hores que hi dediquen, les jornades maratonianes de reunions i trobades amb entitats, associacions i col·lectius, les desenes d’actes que fan arreu del territori i els quilòmetres que recorren, les hores que resten a la seva família... A tots ells se’ls hi ha de reconèixer la feina que fan. És la seva feina i obligació, sí. Però ja que sempre ens fixem en els dolents, recordar-nos-en dels bons un dia tampoc està de més.

1 Comentaris

O

Oriol

Igualada

12 d'abril 2016.08:48h

Respondre

Una bona reflexió, molts cops oblidem que hi ha polítics que actuen correctament. Suposo que les escombres són per començar a fer neteja, no?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.