"Vamos, levanta ahora la bandera catalán de mierda"
Som al bus, a punt per tornar cap a Igualada. No se sap gaire bé per què però sortirem una mica més tard. S'agraeix, ja que tornar a fer 11 hores de viatge per tornar cap a Igualada crispa tot i haver guanyat la copa. Comencen a arribar rumors: Es veu que un noi jove que venia amb nosaltres, de Sant Vicenç de Castellet, ha tingut problemes amb la policia nacional. Passen els minuts i arriba el rumor que està detingut, i després ens diuen que és en algun calabós de Madrit. Ningú sap ben bé per què, però ens diuen que s'havia resistit a donar l'estelada a uns agents de policia dins del Calderon i que hi havia hagut merder.
Al cap d'una hora, sense tenir més notícies i sense saber si el que es deia era cert o no, es decideix tornar cap a Igualada.
El dilluns llegeixo en algun diari digital que un jove de Sant Vicenç de Castellet va ser brutalment apallissat per la policia. Continuo llegint, sense entendre-ho massa: Quan sonava l'himne (es veu que va sonar...) el noi (de 34 anys, emparellat i amb feina estable) va mostrar l'estelada al camp -com milers d'aficionats més van fer, com jo-. Sis policies se li van apropar perquè els hi dongués l'estelada. Ell s'hi va negar i el van agafar per endur-se'l fora. Un amic seu el va acompanyar. El jove en qüestió el van dur fins a fora de l'estadi, i el comencen a apallisar mentre un li diu "te voy a romper el brazo que no podrás volver a levantar la bandera nunca más". El seu amic es posa a gravar-ho en vídeo, però els polícies li esborren. El continuen estomacant mentre es venten de la seva 'efemèrida', xulejant davant d'altres dient "mirad como pegamos a los polacos". Després de fer-lo sangrar, li diuen "vamos, levanta la bandera ahora catalán de mierda". L'agafen i se l'enduen a comissaria, on el tanquen al calabós durant tota la nit i sense cap tipus d'explicació. Fins al migdia del dissabte, no el deixen sortir. Té la cara desfigurada, inflada i plena de talls i cops. La seva dona se n'assabenta de tot plegat per l'advocat d'ofici, i ell torna amb l'AVE cap a casa.
Aquest jove va pagar per tots els que portàvem estelades, per tots els que vam xiular, en realitat va pagar el preu d'intentar ser demòcrata en un país que no ho ha estat mai, que no ho és i que no té cap intenció de ser-ho.
Una entrevista en exclusiva a vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4015696/20120530/policies-em-exhibir-mentre-sagnava.html
