“Avui és el dia més màgic de l’any”, fa dos dies aquesta frase va ressonar arreu del nostre país. Molts conciutadans veuen la nit de reis com una jornada entranyable de felicitat i il·lusió, sobretot per als més petits, que reben l’arribada dels tres reis de l’Orient i els patges amb alegria desfermada –o continguda, depèn de quins-.
Els dies que precedeixen i succeeixen la nit de Reis són un bàlsam per a molts pares, que veuen com els seus fills s’amansen, recullen, mengen i es tranquil·litzen de manera màgica. D’altres, continuen sent tranquils, ordenats i pacífics però tenen un neguit constant esperant els regals.

Aquest és el cas de la majoria de pobles del País. Però a Igualada, com moltes d’altres vegades, som molt més afortunats. Tenim la millor nit de reis, una festa que fa joia entre els més grans i els més petits. I ho és per moltes raons.

La canalla no només frisa perquè arribi el dia 5 sinó també el dia 28, data en què ve a la ciutat el Patge Faruk i anuncia qui és al llibre blanc o al llibre negre. La litúrgia i la posada en escena és brillant. Imposa però alhora acomoda, és vehement i amable. Serveix per acabar d’alterar alguns nens i el seu comportament i per reconèixer les millores respecte els anys anteriors d’altres. I a partir del 28 arriba la croada fins el dia 5, una setmana que se’ls  fa eterna i que servirà perquè especulin constantment sobre quins regals els seran concedits. L’espera només s’estronca el dia 1, on tots els nens i nenes porten la carta al Patge Faruk expectants perquè els tres d’Orient tinguin a bé concedir els seus desitjos.

Són uns dies d’exagerat –i inusual- ordre i bondat. Saben que els patges els veuen, que vindran a la seva ciutat i faran la cavalcada, i que més tard pujaran a casa seva –bé per escala o per ascensor- i els sermonejaran abans de donar-los els regals.
I tot això acompanyat, altra vegada, d’una posada en escena fantàstica. Enguany, prop de 1000 patges desfilaven pels carrers d’Igualada, pulcrament ben vestits i profundament feliços per poder correspondre les cares de felicitat i il·lusió dels infants.
Les imatges veient com diversos patges pugen per les escales de la Rambla i els petits esperen atònits mirant des de les finestres són impressionants, màgiques. I som tan profundament afortunats que ens ho hem de recordar més sovint.

La Nit de Reis d’Igualada és única i incomparable, i res seria més just que la UNESCO reconegués la màgia dels Reis d’Igualada declarant-la Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Abans s’hauran de traspassar alguns esculls (el de l’Estat espanyol, per exemple) i això suposa que la petició es resoldrà d’aquí uns quants anys. Mentrestant, però, cada dia 28, 1 i 5 Igualada continuarà banyant-se entre il·lusió, felicitat, alegria i satisfacció. I això, de per si, ja és una gran victòria per als igualadins i sobretot per a les nenes i els nens de la nostra ciutat. Visca els -bons- Reis!