//Plugins sense CDN ?>
Eren pilars de casa Horiginal, piles, amics, combustibles que van generar energia com un llum, encisant poetes i galàxies. Francesc Garriga, Carles Hac Mor i Benet Rossell.
El Benet Rossell ha estat el darrer a deixar-nos; l'estiu passat, quan feia cent anys del dadaisme. Un artista investigador, buscador de racons, polivalent, polièdric. En l'àmplia exposició que va fer l'any 2010 al MACBA hi havia una projecció que em va agradar molt: la imatge sortia d'un negatiu intervingut per ell, pintat i manipulat directament sobre la cinta de la pel·lícula.
El Benet era d'Àger, un dels llocs del món des d'on s'observa millor l'univers (m'imagino que si l'univers volgués mirar cap a Àger hauria d'aclucar un ull).
Ara fa pocs dies, el passat 3 de desembre, va tenir lloc a Àger una vetllada poètica d'homenatge al Benet Rossell i al Carles Hac Mor amb poetes, artistes, familiars i amics.
Fent un recorregut pel poble es podia intuir la infància del Benet per aquells carrers que no són plans, que són plens de racons i corbes, l'energia d'un nen corrent per allí vindria a ser com el moviment dels grafismes dels seus quadres (pinzellades enèrgiques), i es podia imaginar el contrast extraordinari de converses quotidianes com: vés a buscar filferro, l'estufa no va bé, els mitjons són a l'armari, l'hi he dit a l'àvia, mira quina pedreta, mira quin saltamartí. Amb el cel estrellat d'Àger, immens.
Recordo que el Benet i l'Hac Mor explicaven que la NASA comprava garrofes a l'horta de Lleida per extreure'n no sé quina part que s'utilitzava per fabricar coets, i que a la galàxia hi ha molts trossos de garrofes de Lleida.
Segur que a la NASA no en saben res de l'Hacmossell. L'Hacmossell és, segons el seu descobridor Ferran Garcia, un ésser mitològic entremaliat amb banyes de garrofa i llengua de mitjó, que tresca pels voltants del Montsec d'Ares sembrant el caos i embolicant la troca per allà on passa.
Els coets que van a la lluna, a més a més, podrien fer corbes i tombarelles com Hacmossells, amb petards i correcames, fent grafismes de llum i fum al cel de les places (que es veuria des d'Àger).