Divendres, 17/5/2019
1545 lectures

El món fa voltes com els gegants de la Llacuna

Els gegants de la Llacuna han fet 25 anys. És el bressol del temps. És meravellós aquest poble, la seva gent i els seus gegants. El passat dissabte hi va haver celebració a la plaça, la millor plaça de l'univers (on s’hi van presentar, per primera vegada, el 24 d'abril del 1994). Va ser un homenatge als gegants i a qui els va fer, l’Àlvar Ymbernon (ser a la memòria del teu poble, del seu record, per cuidar-lo, quina sort). I també a la colla gegantera i a qui els va reconstruir, el Sendo Vall (l’any 2009 a causa d’un incident que van tenir tornant d’un viatge transcontinental).

Els gegants formen part de la cultura popular i en gaudeix tothom amb alegria (començant pels més petits); l'Andreu i la Maria són molt especials, entre altres coses, perquè han anat unes quantes vegades a Costa Rica, a Nicaragua i a un grapat de països europeus, són bombers (a la Llacuna hi ha un cos voluntari de bombers, són tan bons els de Llacuna!) i són padrins dels gegants del Centre Penitenciari de Lledoners, que també els va fer l'Àlvar Ymbernon amb presos del centre quan hi treballava de mestre (el 2012).

 

Els gegants del poble de la font

de les granotes i les basses

dels tractors, les ales, les aixades màgiques, les llavors sorpresa i els cargols de la calaixera de marbre que sembla de cel

del forn, la sopa de farigola i el Nadal modest

de la fonda del gelat de llimona, la masia, la piscina i la Festa Major de les ganes d’alegria.

 

Els gegants de la plaça de pedra amb arcs de fantasia

la plaça de la llum

la plaça de l’origen

la plaça de la infància

dels avantpassats futuristes

dels padrins i les germanes

de les arrels...

Sí, els gegants bombers de la Llacuna són sobretot els gegants de les arrels

de les arrels que sustenten la poesia.

 

Seran els gegants de la Llacuna els primers que aniran a la Lluna

en un viatge per apadrinar els nous gegants que construeix allí l’imaginari de l’Àlvar (de Cal Sia)

i aquests potser són platejats astronautes o daurats titellaires locals de planetes i galàxies.

 

Perquè l’amor gegant creix a cada volta més brillant

i torna bategant amb gralles i timbals

ballant a la plaça de la vida.

4 Comentaris

M

Marisol

Igualada

19 de maig 2019.19:28h

Respondre

Ben cert, Camil ! Jo vaig tenir el goig de rebre els seus ensenyaments (llavors molt ”trencadors” i fora de la ”plàstica” que havíem fet fins llavors) a les Escolàpies, cap allà... Llegir més l’any 1973. Bells records que perduraran

D

David

Barcelona

20 de maig 2019.18:44h

Marisol, em fa molt content de sentir-ho... :)

C

Camil

La Llacun

17 de maig 2019.16:07h

Respondre

La petjada de l’Alvar no l’esborrarà ni el vent d’avall ni el vent d’amunt. Ja te’n cuidaràs prou tu, David, i en això trobaràs moltes complicitats.

D

David

Barcelona

20 de maig 2019.18:41h

Moltes gràcies Camil :)

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.