Els records van associats al passat (olors, músiques, objectes). La memòria és important per poder reviure coses que estimes, coses que no vols perdre. No és nostàlgia ni malenconia. "Només s'inventa mitjançant el record", deia Alphonse Karr.

Els U-tòpics són un grup de música que va néixer a Igualada a mitjan anys 80 i es va dissoldre a principis dels 90. Durant aquest temps van gravar dos discs amb la discogràfica DiscMedi: U-tòpics (1990, que es va presentar al Nick Havanna de Barcelona) i El cop que vingui (1992).

A mitjan anys 80 hi havia grups catalans com Duble Buble, Detectors, N'Gai N'Gai, T.R., Grec, La Madam... i Cotó Fluix, que va ser una mica l'embrió dels U-tòpics. Cotó Fluix va enregistrar un vinil el 1984 produït per en Jordi Costa de la botiga de discs Disc1, i que també els feia de mànager (Disc1 estava molt a prop de la plaça de la Creu). Dic que Cotó Fluix en va ser una mica l'embrió perquè dos dels seus membres, el David Berenguer i en Gès Burgès, van fundar U-tòpics amb el Toni Llena i la resta del grup: l'Albert Torras, la Maria Santfores Salla i el Valeriano Morales (el Valeriano va morir el 1998, cantava amb la Maria i és autor de lletres com "Els cotxes et refreguen al passar").

Val a dir que hi va haver canvis de baixista després del primer disc. El Toni Llena va deixar el grup i hi va entrar l'Òscar Fanega, que s'hi va estar fins a mitjan any 1993 (se'n va a Caracas), i llavors hi va entrar per quedar-se definitivament l'Albert Puig.

Abans que els U-tòpics publiquessin el primer disc, el mateix any 1990, el Departament de Joventut de l'Ajuntament d'Igualada, amb el regidor Òscar Jorba, va editar Mosaic, un disc recopilatori de grups igualadins amb Davici, Farenheit, Ricard i Tràiler, Rekiem i U-tòpics (que hi tenien dos temes: "Hot Blues" i "Ja no crec en tu"). Aquest disc es va fer a propòsit del Festival Anòlia del 1990, i es va presentar en un concert amb l'actuació de tots els conjunts (jo tenia 18 anys). I dels molts concerts que farien els U-tòpics, es pot dir que aquest i el del Mercat de música Viva de Vic de l’any 1992 són dos dels més memorables.

A Igualada, la gent s'asseia a la Rambla a fer una orxata per examinar i jutjar tot ésser humà que hi passava. Igualada era indústria (pell, tèxtil), era marca, era classe, era poca màgia (poca ebullició cultural, o contracultural) i els U-tòpics va esdevenir un crit inconformista, un globus sobre el paisatge de les fàbriques al qual es van agafar molts joves inquiets (o insatisfets) que els agradava passar més volant per la Rambla que no pas caminant.

Els U-tòpics van sortir a programes musicals de ràdio i televisió de l'època, i van fer concerts en diferents indrets del país viatjant pel panorama musical català en un dels moments més àlgids de l'anomenat "rock català" (Els Pets, Sopa de Cabra o Sangtraït). Una etiqueta musical a la qual els U-tòpics no s'enganxen: "Nosaltres formàvem part dels maleïts grups de culte del Rock català" (Maria Santfores).

La veu de la Maria Santfores és una veu magnètica, sedueix i colpeix com les campanes. No és la típica (tòpica) veu que només sona bé. És més complexa, fa l'efecte de rampes plàcides, de sentir lluitar espases-violí amb insectes ultramàgics vestits de seda-elèctrica, fa veure desfilades de papallones arrossegant vagons de sal negra —la sal negra és una sal no refinada d'origen volcànic— com si fossin cavalls voladors arrossegant vagons plens de caràcter.

Després del segon disc (El cop que vingui), la banda es va desfer el 1993 perquè no podien guanyar-se la vida amb la música, i tots van buscar altres camins. Un final ben poètic.

Però, atenció, tots aquests camins es van retrobar gairebé 20 anys després per fer un concert que van organitzar Amics del Rec al rrrrec festival 2011. En un principi havia de ser un únic concert, i els membres dels U-tòpics no es plantejaven tornar als escenaris: "Tots tenim les nostres feines", deien.

Però la trobada va fer l'efecte d'aquelles màquines recreatives que hi havia a Cal Ferrer o al Hoby: “el joc del milió” —conegut també amb l'anglicisme pinball—, que consisteix a estirar un mànec endarrere amb una molla i al deixar-lo anar, amb l'impuls, una bola en surt disparada. (Fa poc li vaig sentir dir a la Maria que la línia temporal és un abstracte per a ella).

Així ha sigut com els U-tòpics han tornat (com inventant-se de nou). Així com ho explica Eduardo Galeano, que la utopia està a l'horitzó i que quan fem dues passes ella s'allunya dues passes més, i l'horitzó es mou deu passes més enllà perquè la utopia serveix per això, per caminar.

I el 2014 els U-tòpics publiquen el seu darrer disc. Ho explico, però abans permeteu-me atendre breument una pregunta que fa estona que m'assalta: com era i què hi havia, en aquella Igualada "cultural" dels 80-90?

Doncs era estranya (és una opinió). Tanmateix, hi va haver globus extraordinaris, llums de bengala i arcs de Sant Martí que van esdevenir importantíssims, com els U-tòpics. Font d'inspiració, arrel, germen, d'on vénen molts fruits que val la pena no passar per alt (subratllar, reconèixer, cuidar).

Ara, però, seria molt extens repassar-ho com cal. Ho podem fer un altre dia per poder recordar-ho amb més temps i més cura. Per exemple: la revista Barreja que feia el Lluís Cuadras (anava dins d'una ampolla), La Brecha o El Canari Protocol·lari. El grup d'animació i cercaviles Gralla, que va organitzar el festival "Copereta a la Carpa" per recuperar el Teatre de l'Aurora (un dels components n'era l'actor Joan Valentí). El Cineclub Ateneu, una gestió col·lectiva de la qual forma part Toni Cuadras i que ja hi estava vinculat des del 1982 (el Toni és un savi que quadra allò que deia Joan Brossa, que la cultura és curiositat). L'Escola de Música. Els bars musicals el Racó (on cantava l'Agustí Peiró), el Cruïlla (dels germans Gabarró, on van tocar uns joveníssims Obrint Pas) o, ja més cap a finals dels 90, el Jimmy Jazz (on hi havia una pintura mural del Jordi Sanahuja), Cal Ble o el Hot Blues (del Ges d'Utòpics, un dels temes de més èxit de la banda). Bars on podies trobar gent com el Pastís (allí es va enregistrar part del videoclip del citat "Hot Blues", i que es podria considerar el primer videoclip fet per un conjunt de l'Anoia), el Q-Tres o el Bon Dia. Les galeries d'art La Galeria del Passatge (creada pel dissenyador Pep Valls i l'arquitecte Xavier Claramunt) o la Galeria 22. L'escola d'art dramàtic La Tarima (actualment, Escola Municipal de Teatre d'Igualada), impulsada per l'Anton Font (un dels fundadors d'Els Joglars, que estudià mim a l'escola de Marcel Marceau) i per on van passar els de Teatre Nu; el Marc Hervàs, el Jordi Hervàs, la Maria Hervàs, la Judit Farrés i el Pep Farrés —actual director de La Mostra d'Igualada— o l'actriu Ester Bové. L'Àlvar Ymbernon, artista i mestre que va obrir una perspectiva contemporània fonamental a Igualada, on va ser professor de plàstica en moltes escoles: Escolàpies, Mestral o Acadèmia Igualada, i en totes va estimular l'art i el teatre creant i dirigint obres pròpies o d'altres autors. Va fer exposicions, escenografies, cartells, gegants o bestiari com el Drac d'Igualada amb la M. Àngels Gual, l'Emili Miramunt i l'Isidre Pujol. L'Andrés Calvo, professor de llatí i grec a l'Institut Pere Vives Vich que fomentà la dramatúrgia i la literatura dirigint obres d'autors com Labiche, Molière o García Lorca. Alguns dels seus alumnes es van dedicar després al teatre, com la Noël Olivé, l'Andrea Peinado, la Natàlia Sallarés o la Mònica Torra. Hi havia joves artistes com el Ramon Enrich, la Mimmi Munné, el Roger Velázquez, l'Arian Morera —autora de les portades dels dos primers discs dels U-tòpics, la primera va guanyar un premi Ondas a la millor portada— o el Jordi Riba Miñano, que anava amb una vespa platejada pintada amb esprai i amb camises de flors. Jordi Riba feia unes escultures funcionals —com ell mateix deia— i era molt creatiu; va ser dels primers a anar a l'Escola d'Arts de Tàrrega. Malauradament, va morir molt aviat (el 1990). Se li va fer una exposició d'homenatge organitzada pels amics a la Sala Municipal d'Exposicions de la Rambla amb les seves obres, es titulava "Substrat". I tantes persones i coses més de les quals ja parlarem un altre dia.

Com deia abans, el 2014 els U-tòpics publiquen el seu darrer disc: U-tòpics van a Obreda, en què musiquen dotze poemes de Perejaume del llibre Obreda.

Fa poc van fer un concert a Sant Joan de Mediona, però no hi vaig poder anar. Em moro de ganes de tornar a veure els U-tòpics i sentir la molla del pinball (emoció), assaborir el cim del record, intuir el que falta inventar.