La dependència emocional amb algú es pot produir tant per allò que ens dóna, com per allò que no ens dóna, generant en els dos casos una font inesgotable de desig, de necessitat i d’espera insaciable.

Moltes vegades pensem que té una explicació estar enganxat a algú que proporciona benestar i plaer, que és amable, que és generós, que és valent i dóna seguretat, que és sensible i comprèn.

Però en moltes ocasions també podem veure com hi ha persones que s’enganxen a persones de les quals no rebran mai res, o molt poc.

Com pot ser que algú s’enganxi a algú que no dóna res? Doncs perquè aquest algú potser no dóna res, però deixa entreveure que ho podria fer, si li causen suficient atracció, si són tot el bondadós que ell vol, si hi ha disponibilitat, si… És a dir, mostra qualitats i genera l’expectativa del bo que seria gaudir-les.

Si topem amb una persona que ens fa creure que té poder i prestigi, o que és intel·ligent i divertit o que té diners i és generós, volem ser partícips, volem ser mereixedors de la seva atenció i gaudir de les qualitats que diu que té o que veiem que té amb altres. Aquests tipus de persones generen en els altres moltes expectatives. Són molts els que voldran rebre allò que promet, generant una alta dependència i un desig aclaparador.

Suposar que algú té qualitats que admirem i suposar que tard o d’hora les compartirà amb nosaltres, ens pot fer dependents d’allò que potser no tindrem mai, malgrat ho demanem de continu.