Estic nerviós... estic angoixat. Veig cada dia que queda un dia menys i, per sort, ja és avui. Quins nervis... quin “canguelu”. El dia D ha arribat com dia la cançó de Dept.

I és que avui, a gairebé les 9 del vespre, saltaran al camp vint-i-dos joves amb calça curta que es dedicaran a perseguir un tros de cuir boterut i rodó que intentaran ficar enmig de tres pals salvats per una reixa. Protegits per un porter no d’escala, de guants preferiblement blancs, amb una última línia de tres o quatre homes preparats per mossegar qualsevol intrús que intenti travessar els seu útlim bastió.

Onze ídols d’adolescent que, enguany, tenen més fans que mai perquè enguany, vès per on, juguen tan bé que tothom els tira flors i magnificències. Aviat els faran una religió i tot.

Tinc ansietat, sóc culé i nerviós. Espero que els anglesos no ens tornin a trair com fa gairebé 300 anys.