Assegut, és clar, a la terrassa del Foment, et vaig veure eufòric repartint il·lusió, llançant petons de sucre i, amb el somriure digne del més gran dels afortunats, et vaig veure, com mai, viatjant a dalt d'un núvol d'alegria. Crec que van encertar-la de ple triant-te per ocupar aquell lloc d'honor i van regalar-te el plaer de compartir la innocent felicitat d'aquells que encara creuen. I vaig alegrar-me de veure't ser l'escollit i, amb aquella riallada de joia que no volies amagar, vaig aplaudir com un nen, fent-me partícip del teu regal, fent partícips tots aquells que et saludaven.

I voldria que transmetessis a la Comissió Privada les gràcies per fer-me disfrutar de la teva eufòrica alegria.

Carles, gràcies per fer encara més gran aquell dia.