En aquest món hi ha d’haver de tot. L’altre dia, passant pel passeig, un paio m’avançà per la dreta creuant-se’m per davant i encarrilant el carrer Sant Josep just quan jo estava sortint del semàfor de l’Escola de Música, tallant-me el pas bruscament. Això m’indignà. Vaig utilitzar la botzina com a element recriminatori i ell, enlloc de sentir-se al·ludit, encara se m’encarà uns carrers més enllà, quan ja havíem passat la zona i, per tant, el perill causat havia desaparegut.

I és que ell es creia que circulava pel Circuit Urbà d’Igualada, un tram de fórmula ú o bé un espai d’entrenament per pilots d’aquesta modalitat esportiva. El pitjor de tot és que encara em digué que el culpable era jo, que no m’havia aturat i que, a més, l’havia avisat amb el soroll estrident de la botzina. Quins pebrots!

El noi, entenc que forani, no sap de la no adaptació del nostre circuit urbà a les senyalitzacions vigents. Per desgràcia aquest xicot no és l’únic que pensa això. Per tant, des d’aquí, demano a l’Ajuntament d’Igualada que pinti els vorals dels revolts amb franges vermelles i blanques, se situïn comptadors amb banderes de colors per marcar les voltes de cada “fitipaldi”, es facin uns “boxes” allà a l’estació d’autobusos mateix a més de construir un pòdium en algun espai ben destacat. Ah, i a més, deixant que la circulació normal d’Igualada, ja de per sí caòtica, es barregi per entre els pilots participants.

Aviat sortirem al canal d’esports de TV3 i, junt amb els altres circuits interciutat, voltarem la ciutat de publicitat de pneumàtics, olis de motor i ens farem famosos pels nostres pilots que, diàriament, s’entrenen pels nostres carrers.