Quina il·lusió! Ja tenim un Mc Donald’s a Igualada! Ara ja som una ciutat amb tots els ets i uts. Ara ja tenim una megacadena de menjar megaràpid de carn de vedella (ejem...) que ajunten de manera que sembla una hamburguesa.

Es faran cues quilomètriques per agafar al Mc Auto dos macmenús infantils, dos macmenús grans, vuit coles de dos litres, nàguets, aletes de pollastre i tot de menjar. I el millor de tot, quan el colesterol el tinguem per l’estratosfera tot fent cua per un macsopar, ens vindran a buscar els de l’hospital amb les lliteres aprofitant el viatge que hauran fet per anar a megadinar.

Som ja una ciutat macmoderna de menjar macràpid i, contents com n’estem, hi hem enviat fins l’alcalde a tallar-hi la cinta. Periodistes, treballadors, públic en general va anar a veure la inauguració del progrés megaràpid on el temps es comptarà, a partir d’ara, en mil·lèsimes de segon i no en quarts d’hora com fins ara.

Podrem canviar la tradicional sopa de galets per una de coca-cola i nàguets; podrem canviar el nadalenc pollastre o rodó per dos bigmacs amb extra de patates i, si l’any és bo, hi podrem posar aletes de pollastre, un entrepà (per dir-ne un nom) de pit de pollastre arrebossat amb farina de procedència indeterminada.

No és la meva intenció criticar el lloc doncs, cal dir, en sóc un fan. Cal criticar, potser, la pressa. La pressa de tota aquesta gent que creu que s’han de fer moltes coses a cada segon i deixa d’aturar-se i seure, veient com el temps, des de la terrassa o des de dintre del nostre nou Mc Donald’s, passa tranquil despreocupat pel nostre atabalament.

I doble de patates!!