La notícia, si més no, és curiosa. Els pilots discutien aferrissadament sobre la política d’empresa de la seva companyia, Northwest Airlines, i 230 quilòmetres més enllà del seu destí, Minneapolis, van adonar-se que s’havien passat de llarg. Bé, els han suspès de feina; pobrets.

Els de Northwest Airlines el què haurien de fer és convocar col•loquis oberts a les cabines de vol dels avions perquè tota la població usuària pogués opinar, ajudar i, fins i tot, reclamar millores per als treballadors. Les hostesses, amables, passejarien amb safates plenes d’aperitius i, entre somriures, demanarien el vot per l’augment de sou del seu col•lectiu mitjançant un plus d’amabilitat i cortesia.

Els pilots podrien reflexionar, a través dels altaveus de l’avió, sobre la situació de la seva empresa actual, de l’empresa passada i, si és el cas, de les empreses auxiliars dels aeroports.

De fet, com a Tele 5, podrien incorporar tertulians cridaners i algun “follonero” que anés d’entès i que no digués res. Podrien ficar anuncis als laterals de l’avió i, en els recorreguts intercontinentals, triar temes d’actualitat mundial com els conflictes laborals d’empreses de cotxes, mútues d’assegurances internacionals i caixes d’estalvi en procés de fusió.

I veuríem la Pilar Rahola opinant sobre tot i donant-se-les d’entesa, i la Carmele Marchante aquella també cridant i dient que el pilot s’havia vist amb una de les hostesses i en té fotografies. I rodaran els platets amb els canapès salats mentre la sogra del copilot cridarà que vol baixar de l’avió reclamant un paracaigudes ben rapidet i fàcil de fer anar.

“Vol destí Barcelona-Londres; tema “fusió de caixes catalanes”; convidats d’honor: la neboda del pilot que diu que s’ha embolicat amb una de les hostesses.”