Els catalans, des de fa uns pocs anys, hem descobert més àmpliament l’expoli fiscal, el desequilibri social resultat d’un desequilibri econòmic i altres mancances produïdes per l’espanyolisme centralista. Era una cosa sabuda, proclamada per Esquerra Republicana des de feia anys, però poc entesa, ja que l’administració de Catalunya dels últims vint-i-tres anys ni en parlava, ni ho explicava i, de vegades, fins i tot ho negava.

Aquests greuges han fet que els sentiments polítics hagin virat, ni que sigui una miqueta, cap a l’independentisme o el nacionalisme més sobiranista. També ha radicalitzat els sentiments anticatalans i anticatalanistes tant dels poders fàctics espanyols com dels espanyolistes catalans.

I t’estaràs preguntant: “perdó... i a mi què?” Doncs a tu, de fet, no gran cosa. És una reflexió només i l’IVA l’apujaran igual. Però la creació de Reagrupament, un nou partit polític del panorama català, ha fet augmentar l’oferta política per a les eleccions catalanes malgrat que per desgràcia, a part de l’electorat independentista li agradaria votar als dos partits independentistes per excel•lència.

L’augment de partits polítics sobiranistes ofertarà als electors programes diferents, amb objectius diferents, però amb un denominador comú: la independència de Catalunya. Si aquesta oferta va en augment podrem trobar, en breu, espero, un Partit dels Socialistes de Catalunya, un Partit dels Comunistes de Catalunya, una Convergència Democràtica, Unió... amb la independència del nostre país al seu programa. I només ho posaran en unes eleccions, perquè el parer ampli convertirà Catalunya en país fent-nos sortir als mapes del món, de la Unió Europea i aconseguint, per fi, l’autogestió dels nostres propis ingressos i el control de les nostres pròpies despeses.

Reagrupament Independentista és un partit més que no desagrupa els partits ja existents, sinó que està reagrupant els col•lectius de gent amb una consciència sobiranista que, fins ara i majoritàriament, no estava ni militava en cap partit polític. És un partit polític més que vol animar els electors que s’abstenien de pronunciar la seva opinió sobre el funcionament del govern i que veuen, a causa de l’expoliació fiscal, social i econòmica, la independència de Catalunya com a l’únic camí possible per arribar, per fi, a la tranquil•litat política, econòmica i, sobretot, social.

La finalitat principal és augmentar i millorar l’independentisme català dins del nostre país a més de potenciar els instruments per la regeneració de la vida política i vol, finalment, aportar una bafarada d’aire fresc al panorama polític català actual; “s’han acabat les menjadores i les poltrones” deia algú. No vol, de cap de les maneres, treure protagonisme a aquells que durant anys han “picat pedra” per portar el catalanisme polític i social al lloc on és ara sinó que vol, senzillament, donar un impuls a una tasca que està en entredit i que necessita del convenciment de totes i cadascuna de les persones que viuen i conviuen al nostre país i que se senten traïts per la política i els polítics aconseguint-los reagrupar sota un objectiu comú: la independència de Catalunya.

No em desagrupo, ans el contrari, em reagrupo.