'Que tu em vols estintolar el què? A mi la tintola no me la toca ningú eh! I a més ho vols fer a una jàssera? Però què t’has cregut? La jàssera te la fotré a tu pel...'

De fet, el cartell que resa aquesta frase és a la plaça Gran de Calaf. Allí, majestuós i imponent, proclama a tots els vianants que l’obra a realitzar és aquest 'Estintolament d’una jàssera a la plaça Gran'.

El primer que vaig pensar és que, per aconseguir arribar a ser ciutadà de Calaf et demanen el nivell D de català. Després vaig pensar que podria ser que aquelles paraules fossin d’aquelles curiositats que, en alguns pobles, es diuen per denominar certes coses.

'Bé' vaig pensar, “ho preguntaré”. I sí, ho vaig preguntar i res, ningú de Calaf amb qui vaig parlar sabia què volia dir allò. Anava donant voltes per la plaça Gran, costeruda i no sense dificultat, fruïa de la fira medieval mentre meditava sobre els estintolaments i les jàsseres.

Però el Ramon em va portar la solució: la tecnologia mòbil i l’internet van fer la feina de l’explicació d’aquell rètol que m’havia encuriosit ben bé mig matí. Aquell mòbil, petit però d’última tecnologia, ens va definir aquells mots: Estintolar: apuntalar; Jàssera: biga gruixuda que sosté altres bigues.

Ja més tranquil i calmat, havent passat un matí de neguit pensant que algú m’estintolaria una jàssera, acollonit per la lluita que hagués suposat evitar aquest estintolament (ignorant del què significava) o la brega que hagués ocasionat aquella jàssera, vaig passar el migdia i la tarda a la vila de Calaf, en el marc d’una fira medieval prou curiosa i molt ben muntada. I tot plegat, davant d’un cartell que deia que apuntalarien una biga!

Els continus atacs que rep la nostra llengua per envejesos del nostre tarannà, són senyals de la nostra fortalesa que, fins i tot ens permet indicar en alguns rètols d’obra “estintolaments” i 'jàsseres' que ens fan adonar de la riquesa del nostre ser.

L’escola en català ara i sempre!