Passarà una àliga passejant majestuosa davant de personatges grans i gegants, davant de dimonis escuats amb foc d’encenalls, davant de dracs i gralles que sonen estridents, que sonen tan bé... i veurem grups de tambors que repiquen a sarau, que fan tremolar el més senyor del mortals: serem a la festa major del melic del món.

Els joves i no tant joves es deixaran portar per la riuada que desemboca a unes barraques sempre plenes, com les bufetes que no sabran on buidar. Anirem a veure concerts que volen donar ressò a un espai portat per entitats que intenten aconseguir un finançament mínim per sufragar una muntanya de despeses.

Els vilatans, vestits de gala, passejaran de bracet d’aixecadors de moixigangues, aniran a escoltar pregons, llegiran cròniques i se’n fotran dels governants amb versots rebuscats que els farà pensar. Els seus fills i filles miraran la festa amb els ulls engrescats, participaran dels correfocs i cercaviles, miraran curosos una festa major pensada per altra gent.

Viurem una festa major optimitzada, amb actes acoplats d’altres èpoques i amb presentacions bastoneres recuperades d’eres anteriors. Reviurem els millors temps de la moixiganga i reviscolarem amb un tou de places plenes de concerts, balls i sermons.

Espurnes de foc ens despertaran del somni idíl•lic i veurem desesperats com n’és de crua la realitat. Intentarem desxifrar aquest article amb un llibre d’embarbussaments literaris. Cridarem sols per voler despertar la gent que veu la festa major del melic del món.