La Flama del Canigó és el foc que ens recorda que els Països Catalans van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Comença amb una espurna que es renova cada any al cim de la muntanya màgica del Vallespir i, des d’allí, més d’una trentena de grups la reparteixen arreu de les nostres contrades.

Aquests grups es van reunir aquest passat cap de setmana al Museu Comarcal i, en aquesta trobada, s’abordaren aspectes organitzatius que, normalment, queden ocults quan les coses funcionen bé. Gent vinguda de Perpinyà, de les terres més profundes de l’Urgell, de les planes del camp de Tarragona o la vall d’Uixó... donaren valor i enfortiren el significat d’aquest gest que, any rere any, porta als responsables de la Ruta d’Igualada a travessar el Principat des del Coll d’Ares fins a Igualada i d’aquí al Monestir de Montserrat.

Una flama que ja fa anys que reclama un lloc cèntric on poder cremar una foguera, un espai on petits i grans puguin dansar al voltant de la pira absorvits per músiques i cançons. La Flama del Canigó, que encèn les fogueres de Sant Joan, espera que, aquest any, tingui una foguera pròpiament igualadina en un espai cèntric de la ciutat.