Un local fosc, amb algunes taules amb persones grans parlant, jugant als escacs, jugant a cartes... Un local al bell mig de la ciutat, a peu de rambla, de la rambla que passegem a l’estiu, ara amunt, ara avall... Un lloc emblemàtic per la seva sala singular, majestuosa, amb el terra de fusta, amb frontons de guix de formes elegants, amb sis pintures grans que evoquen a escenes de caça, de natura, de llibertat.

El Foment va ser construït el 1890, dos anys després que es fundés la Unió Recreativa, l’associació que va ocupar l’edifici fins el 1966. Llavors es va passar a dir Casino Foment d’Igualada. Però l’essència recreativa hi era igual i, amb ella, el trobar-se amb els amics, el compartir taula i col·loqui, el compartir joc i experiència. I així fins als nostres dies, fins ahir, fins avui i fins demà.

Des del 2008 era el president d’aquesta associació, formava part de la Junta Directiva juntament amb molts d’altres a qui no podré mai deixar d’agrair el compartir el camí, d’entre d’altres: Roma, Talavera, Joan Enrich, Fumet, Marcel·lí, Cinto, Vidal...

Aquell camí que s’havia enfosquit per la lentitud en actualitzar les seves maneres, ara, per fi, sembla que comença a veure llum. Un grup jove ha entrat a la Junta Directiva aquest divendres passat, dia 11 de març. Ha agafat l’espai, l’entitat i la seva essència. Un projecte engrescador, que vol ser un punt de referència a la ciutat, paral·lel a l’administració pública, per orientar ciutadans, aturats, inquiets, lluitadors i intel·lectuals. Un lloc on la gent pugui participar en cursos, conferències, debats... i sentir-se còmode envoltat d’igualadines, igualadins, anoiencs, anoienques... I jo hi he cregut i me l’he fet meu també, igual que tots els que s’hi implicaran i el faran realitat.

Benvinguts al Foment, el nou casal popular d’Igualada.