El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, comitè de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va declarar a Nairobi, el passat dia 16, els castells humans com a patrimoni immaterial de la humanitat. Ep! Festa Grossa!

Una tradició que es remunta a mitjans del segle XIX que ha agrupat a ciutadans de totes classes, de totes les edats i estatures que, a més, ha ajudat a integrar col·lectius nouvinguts i ha ajudat a integrar socialment a molta gent es pot penjar, ara a més, l’etiqueta de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En aquesta etiqueta i en aquesta petita frase s’hi enumeren els milers de persones que, durant tota la història, han lluitat i suat per fer que les construccions humanes siguin un clar signe identitari i diferencial de la nostra cultura catalana.

Les colles castelleres són petites societats on la gent s’agrupa, com en el món normal, amb col·lectius, alguns es fan amics els uns dels altres, però tots aporten el seu petit esforç al bé col·lectiu ajudant per a què els més petits del grup s’alcin a uns pocs metres del terra i, alçant un braç, toquin el cel unint el conjunt de castellers amb el més enllà. Dins d’una colla el vincle s’augmenta o s’agreuja depenent de cadascú. En una colla sorgeixen moltes parelles i, d’aquestes, algunes acaben en matrimoni i sovint amb fills. Aquests fills seran els futurs aixecadors, les futures enxanetes i formaran part d’un grup de canalla unit, alegre i valent; de més grans formaran part del tronc o de la pinya.

Dintre de cada colla hi ha gent de tota mena, de tot comportament, amb humors diferents, personalitats diferents i de colors diferents. En una colla castellera hi ha manobres, enginyers, lampistes, arquitectes, cambrers, delineants, administratius, estudiants... Hi ha gent jubilada, gent a l’atur, gent menuda, alta, grassa, baixa... i tots, absolutament tots, tenen un paper a desenvolupar a dintre la colla.

A Igualada, els Moixiganguers són la colla insigne i cerca, dia rere dia, nous castellers per a lluir la seva camisa. Un moixiganguer ho pots ser tu, sí, tu que llegeixes, i ho pot ser el teu germà, ta germana, ton pare, ta mare, el teu avi... Ho pot ser tota la família i alguns caps de setmana durant l’any, si vols, podeu venir a fer castells en algun poble o ciutat de Catalunya i, potser, de més lluny també. Llavors, enmig de l’esforç morat, empenyent els braços del qui estigui al teu davant, sentiràs un pessigolleig, un petit tremolí i el teu cor bategarà potent, feliç, i sentiràs la força dels Moixiganguers, el valor de la seva canalla, el seny dels qui manen pujar i l’equilibri dels qui sostenen els més menuts... sentiràs que cada batec és part d’un patrimoni de la humanitat.