//Plugins sense CDN ?>
Com cada època que s’apropa el Nadal molta ciutadania es dedica a “decorar” el seu balcó amb homes panxuts i barbuts, vestits de vermell, talment com si fossin lladres silenciosos, que em recorden molt a pel•lícules americanes on en surten de ben borratxos i provocatius. És l’acceptació d’una cultura que està a milers de quilòmetres que reivindica, amb la vermellor de la Coca-Cola, una tradició escandinava i uniforme que espera un Sant Nicolau sota les llars de foc ficant mitjons i avets engalanats.
L’avet de Nadal és avet perquè ve d’Escandinàvia on n’hi ha pertot i és fàcil de trobar. A les llars de foc de les cases fineses i noruegues s’hi pengen mitjons i es deixa l’habitació buida perquè el pare Noël (pare Nadal, com s’anomena a Sant Nicolau) arribi amb tranquil•litat despenjant-se pel forat de la xemeneia. Ah, i molt bé, felicitats.
El Tió de Nadal és un tió tret d’un arbre, alzina o roure, perquè a Catalunya n’hi bastant (tot i que ara trobarem més pins). El Tió també es posa al davant de les llars de foc de les cases catalanes (que en tenen i, si no, es posa al lloc més calent de la casa) simbolitzant l’escalfor que dóna la llenya. Abriguem i alimentem el Tió perquè ens doni, la nit de Nadal, bones llaminadures, dolços i ens acompanyi mentre cantem nadales després d’una bona escudella de galets. Ah, i molt bé... però això és el què les cançons, les llegendes i les tradicions expliquen a la canalla que ens duu el Nadal.
I també tenim una cavalcada de Reis admirada arreu del nostre país per la bona participació de patges arribats d’Orient, i tenim uns Pastorets que, des de fa 50 anys, representen una obra que il•lumina el somriure dels més petits i recorda, als més grans, la il•lusió del Nadal.
Cal que no perdem els orígens per no perdre la nostra identitat decorant, sent conscients de la nostra tradició i decorant el Nadal amb pessebres, tions i patges que, malgrat també pengem dels balcons, coneixerem millor que a barbuts borratxos envermellits que se’ns fan el suec i ens trepitgen aquelles cançons i rondalles que converteixen el Nadal amb quelcom meravellós.