Finalment, es reduirà l'afectació de l'expedient d'acomiadament col·lectiu presentat per Calcetines Carlomagno a principis del mes d'abril. En comptes dels 16 acomiadaments inicialment previstos, la plantilla i l'empresa han acordat que les extincions es limitin a 10 acomiadaments i aconseguir, d'aquesta manera, que es continuï fabricant a la capital de l'Anoia part de la producció, tal i com sempre s'ha fet fins ara  d'ençà de la fundació de Calcetines Carlomagno l'any 1950. Pel que fa a les indemnitzacions per als treballadors acomiadats, no es faran públiques, però des del col·lectiu Ronda ,que ha portat la negociació, s'assegura que es milloren les condicions inicials.

Amb l'acord assolit s'allunya el fantasma de la deslocalització que planava sobre els treballadors i treballadores d'una de les empreses històricament vinculades al rellevant sector tèxtil que opera a la localitat d'Igualada. La reducció en l'afectació suposa, per tant, que es continuï fabricant a les instal·lacions de l'empresa i es desactivi el temor  que la producció es desviés cap a la Xina després que la companyia al·legués l'elevat cost de produir a Igualada i una disminució en la xifra de negocis com a arguments per justificar l'acomiadament del 45% d'una plantilla amb una mitjana d'edat de 52 anys i on la majoria de treballadors superen els 30 anys d'antiguitat. En aquest sentit, segons l'empresa, la part de la producció que es desviarà a proveïdors externs serà a països de la Comunitat Europea.

Ana Tomé, advocada del Col·lectiu Ronda, que ha assessorat la plantilla en aquest procediment, s'ha mostrat "moderadament satisfeta" per un acord "que finalment permetrà 6 persones més de les inicialment previstes seguir mantenint el seu lloc de treball i no veure's abocades a la desocupació amb una edat i en unes circumstàncies en  què hagués estat molt difícil la seva reincorporació al món laboral". Tot i així, lamenta, "seguim veient com, mentre alguns ens parlen hipòcritament de recuperació econòmica, continuen tancant o perdent dimensió moltes empreses, deixant treballadors sense feina i obligats a lluitar per aconseguir unes indemnitzacions mínimament justes".