TORNAR
PUBLICITAT

L'Anoia és la segona comarca amb més aturats de "molt llarga durada"

Segons les darreres dades, del 2017, vuit de cada deu aturats de la comarca feia més d’un any que no tenien feina

economia
Dimarts, 23 juliol 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Tot i que el percentatge ha caigut d'una manera sensible, l'Anoia continua sent la segona comarca catalana on el fenomen de l'atur de "molt llarga durada" té més incidència sobre la població. Les darreres dades completes, del 2017, indiquen que el percentatge és sobre el 3,3%.

Segons les dades de l'Idescat, vuit de cada deu persones aturades a l'Anoia el 2017 -el darrer any del que hi ha registres complets- feia més d'un any que no estava al mercat laboral. És a dir, el fenomen de l'atur de "llarga o molt llarga durada" afecta a la majoria de persones que estan cercant feina a l'Anoia. No hi ha cap comarca a la demarcació que tingués una situació similar i, a tot el Principat, només el Baix Penedès presenta xifres més altes. El promig de l'any és d'un 10,8% d'aturats entre la població de 16 a 64 anys a l'Anoia. Un 8,2% de les persones en aquesta franja d'edat estaven aturats des de feia més d'un any (és a dir quasi un 80% dels aturats). Pel que fa a persones que portaven més de dos anys sense feina, eren un 3,3% d'aquesta franja. Només al Baix Penedès els percentatges són més alts.

Un curs d'economia social d'Anoia ActivaLa nota positiva és que des de 2013-2014, els percentatges de les persones aturades de més llarga durada han anat caient a tot el Principat i també a l'Anoia. El 2014, un 4,5% de la població adulta portava més de dos anys registrat a l'atur; la darrera xifra és l'esmentat 3,3%. Però en tot cas, els territoris on la problemàtica de la desocupació, en concret, la desocupació d'alta o molt alta durada, són més notables continuen sent els mateixos: el Baix Penedès i l'Anoia.

Segons la coordinadora de CCOO a l'Anoia, Alfonsa Santisteban, una part d'aquestes persones "són gent que es va quedar sense la feina de tota la vida en els expedients d'ocupació dels anys durs de la crisi". Molts estaven en situació de pre-jubilació, però "hi ha perfils de persones de menys de 50 anys que han tingut moltes dificultats per reinserir-se". 

I, a més, apunta Santisteban, han desaparegut instruments que eren importants "com les taules de concertació o plans d'ocupació dirigits a persones de més de 50 anys. Els sindicats no tenim opcions de donar a conèixer les nostres propostes. I hi ha també poc seguiment a les persones que acaben la formació, sobre fins a quin punt és efectiva".

Una sessió formativa al Campus MotorDes del secretariat de la CGT afegeixen altres causes que dificulten contractacions com "l'obligació i la voluntarietat instal·lada i acceptada empresa-treballador en la realització d'hores extres, que disminueix la possibilitat de contractar més mà d'obra. Aquesta és una realitat, que amb la obligatorietat de comptabilitzar la jornada real mitjançant les fitxades des de l'entrada en vigor de la llei del 12 de maig i el seguiment per part dels representants dels treballadors/es possiblement es redueixi. A banda queda la desactualització de tota la classe treballadora que va ser víctima de les extincions en les seves empreses els darrers anys, i sense cap opció al reciclatge i formació en els diferents sectors". 

 


1 Comentaris

p

prp

23 de juliol 2019.09:24h

Respondre

El mon ens mira......Catalunya nou estat de Europa. Som a tocar.....!!!!!!! Bla, bla bla......

Lo que no ens habían dit, el Castells i la Chacon, era tot era una trola , per poguer seguir... Llegir més chupan de la mamella.
Sra Chacon, i si fes, gestions a la Nissan, per re colocar parats de llarga durada Igualadins.????? O potser ,es conforme , simplement, en que la Nissan, no foti el camp???

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.