Un any de poca producció però amb un vi de molta qualitat

Entrebosc és un projecte que sorgeix de la il·lusió d'uns joves igualadins per tornar a donar vida al Mas Pubill, ubicat en una vall preciosa de Castellfollit del Boix. Aquest espai imponent, ric i amb un potencial increïble, en una altra època va ser un nucli de producció de cereal i, sobretot, de vinya i vi. Fa uns pocs anys, els germans Forn, l'Enric, el Ferran i la Violeta, i amb el suport i voluntat del seu pare Joan, van fer reviure la vida vitícola d'aquest mas familiar, la qual feia gairebé dos segles que no existia.

D'aquesta manera, els germans han donat valor a aquest paisatge únic i el seu potencial enològic, treballant la terra amb cura i precisió i amb consciència ecològica i mínima intervenció. Un compromís ferm amb el qual, treballat amb varietats de raïm tradicionals com el picapoll blanc, el mandó o el sumoll, han pogut crear un producte primant sempre la qualitat per davant de la quantitat.

L'Enric Forn, viticultor, fa uns quants anys va posar la mirada en el potencial vitícola de la finca. Amb estudis de viticultura, enologia i enoturisme, el Ferran i la Violeta també es van sumar al projecte que pretén ser molt més que un celler. Han restaurat el Mas Pubill, el qual els ha permés iniciar-se en el món dels casaments, oferint un espai idilic, rodejat de bosc i a menys de mitja hora d’igualada.

Menys quantitat de vi però de molta qualitat

Enguany s'esperava una reducció de la producció a tot Catalunya. "El Bages és una zona on la producció ja és baixa, però a zones del Penedès, on la producció és molt més alta, ho han notat moltíssim", explica l'Enric. Tot i això, al Pubill també se n'ha ressentit, ja que s'esperava 4.000 kg de Picapoll, la varietat de raïm blanc que han treballat aquest any, i finalment n'ha entrat 1900 kg, la meitat.

Tot i això, els germans expliquen que el raïm d'aquest any és de molta qualitat. D'una banda, la falta de pluges ha fet que no hi hagi humitat a l'ambient i que, per tant, no es desenvolupin certes malalties típiques que afecten la vinya. D'altra banda, a causa de les altes temperatures i l'estrès hídric durant l'època de quallat, part del raïm no s'ha pol·linitzat bé i no ha acabat de fer el fruit. Si més no, aquesta reducció de quantitat ha permès que el raïm que ha sorgit hagi pogut madurar bé. En haver-hi menys raïm, la planta ha centrat tots els recursos a treballar el raïm que sí que havia brotat. A més, el raïm ha estat més oxigenat, ja que les flors que no han quallat han creat espais per on circulava l’aire.

Aquest any, amb l'actual producció, han apostat per fer un sol vi de l'any. "Aquest any com que tenim poca producció hem deixat de banda totes les referències que tenim i hem apostat per fer només el picapoll jove", comenta l'Enric. El Ferran explica que "amb poca producció no pots fer un vi que necessiti un any de criança perquè tindríem una trencada d'estoc d'un any i no podem deixar als nostres clients sense vi".

Com es fa el vi?

Per fer un vi «senzill», com ells li duien, el raïm passa primer per la desrapadora, que li treu la rapa, i cau en forma de pasta. Aquesta es bombeja i passa a la premsa on surt el most, sense les pells i de forma líquida. Després es deixa reposar al dipòsit de desenfangat, el qual fa que totes les impureses que té el most es precipitin, caiguin al fons del dipòsit i se separin. Després d'això se'n va a un dipòsit de fermentació durant unes tres setmanes. Un cop passat aquest procés, el vi ha de reposar el temps que es decideixi, depenent si es vol fer criança o no.

Com que en aquest cas serà un vi jove, el faran reposar uns mesos i preveuen tenir-lo pels voltants de gener o febrer de 2024. Tot i això, la situació d'enguany els ha permès cuidar una mica més els detalls. Les pells que es retiren en el procés de premsada normalment no s'utilitzen, però aquest cop han deixat que una part del most maceri amb les pells. Això fa que agafi més cos, gust, olors i més color. En acabat, aquesta part es barrejarà amb l'altre i li donarà a aquest vi jove més complexitat.

Un passat ric i gloriós

Quan entres al Mas Pubill hi ha una cosa que es fa evident des de l'inici: la vida activa, intensa i gloriosa de temps passats. El primer escrit que hi ha de la finca data del 1450 i, en aquell moment, feia la funció de torre de defensa. De mica en mica es va anar ampliant fins a arribar a la seva època daurada, entre el 1700 i finals del 1800. A aquella època hi havia molta feina, treballaven amb llenya, amb cereals i després van integrar la vinya, fent produccions inimaginables avui dia.

Entre tots els cellers, al Bages actualment hi ha 600 hectàrees de vinya, però a aquella època hi havia unes 27.700 hectàrees. En una època on tot es feia a mà, amb animals i molta mà d’obra.

La baixada va començar amb l'arribada de la fil·loxera, però no és el motiu de les xifres actuals perquè més endavant els camperols van recuperar gairebé les mateixes hectàrees de vinya plantada. La revolució industrial va ser la responsable de la davallada de la feina al camp, i en concret a la vinya. "La gent va començar a treballar en ciutats com Manresa i Igualada, que tenien el riu a prop. Ningú volia treballar de pagès, en aquella època al camp un any menjaves i l'any següent no ho sabies", explica el Ferran.

A mitjan 1800 al Mas Pubill s'omplien 4 dipòsits de 43 m cúbics cada un, que equivalen a uns 43.000 litres de vi. Actualment, aquests immensos dipòsits no han desaparegut del mas, de fet, gràcies a la seva gran profunditat una persona humana hi pot entrar. D'aquesta manera, la família va decidir transformar aquest espai inèdit en una part de la ruta enoturistica que fan els clients. Una experiència immersiva on el client pot conèixer la història de l'indret.