Article de Joan M. Mussons: 'Fàrmacs financers internacionals i la sortida de la crisi a Espanya'

La reflexió que vull transmetre no és sobre medicina sinó sobre la situació econòmico-financera de l’economia espanyola, que neix arran d’un comentari de Tano Santos sobre un possible 'corralito fiscal' a Espanya. La meva preocupació se centra en una potencial intervenció financera d’organismes supranacionals a Espanya, que podria assimilar-se a la prescripció d’un fàrmac de gran potència a un malalt que podria estar vivint una malaltia estructural però no de la gravetat que els mercats reflecteixen. El programa d’assistència conjunta de la UE i el FMI pretén garantir el pagament del deute als bancs francesos i alemanys principalment, i de retruc —com a efecte col·lateral no contemplat— pot deixar ben sedada l’economia espanyola en els propers anys, tot malmetent la capacitat productiva del país. Aquesta intervenció suposaria un augment del deute públic com a conseqüència dels rescats financers que es podrien succeir alhora que una redistribució considerable de renda a favor de les institucions financeres que van errar en les seves decisions empresarials. En aquest punt convé recordar que el rescat d’un banc a Irlanda ha augmentat el seu dèficit en més de 20 punts de PIB.

Crec que com a país, en el context actual, hauríem d’allunyar-nos del paraigües que ens ofereix la UE i el FMI perquè com tot fàrmac, si la prescripció no es fa des dels interessos del malalt sinó dels mercats, pot tenir efectes secundaris de gran persistència en el temps. Segons alguns experts, l’arrel del problema és el sobreapalancament de l’economia i la falta de perspectives de creixement, i per això es recomana, d’una banda, una reestructuració ordenada del sistema financer, és a dir, destriar el gra de la palla, una mica del darwinisme que ven el mercat aplicat al cor de l’economia (el sistema financer), i de l’altra, fer les reformes estructurals necessàries per tornar a generar confiança en l’economia espanyola. Segurament que l’any 2011 serà clau per configurar l’esdevenir econòmic del país en la propera dècada. Esperem que la confluència de vents i forces portin la nau a bon port.