L'economia anoienca s'alenteix i firma el seu pitjor any des de 2013

El creixement del VAB (valor agregat brut) de l'Anoia dels 12 mesos del 2018 va ser d'1,5%. La diagnosi que es feia en l'Anuari Econòmic Comarcal apuntava que la comarca era la 36a, del total de 42, on el creixement va ser més discret. El creixement anoienc ha estat el més baix des de 2013, quan va caure un 1%. Des d'aquell any, el creixement de l'economia comarcal sempre havia superat cada any el 3%.

En els darrers quatre exercicis, el VAB de la comarca va créixer un 3,6% (tant el 2014 com el 2015), va pujar a 3,8% el 2016 i en el penúltim any -2017-encara augmentava un 3%. Segons l'Anuari Econòmic els negatius efectes de la crisi "disten d'haver-se reabsorbit. Així, mentre que el 2018 a Catalunya el VAB generat superava en un 6,2% el del 2007, a l'Anoia continuava un -8,5% per sota del d'aquell any; aquest resultat reflecteix la intensa caiguda de la recessió 2007-14 (-18,5%), que no ha pogut compensar-se per la millora 2014-18 (del 12,2%)". Les afiliacions també segueixen per dessota del nivell de 2007.

La indústria, un creixement modest

El fet que el VAB de la indústria hagi crescut sols un 0,6% (en una comarca on la riquesa de la manufactura influeix tant en els resultats globals) ha condicionat que el VAB total acabés sent d'1,5%. De les diferents branques de la indústria destaca l'augment del 6,8% en els béns d'equip, l'increment més notable, mentre que un sector històric com el paper queia un 3,2%. Indústries tradicionals com el tèxtil i la pell es queden en un 0,2%, mentre que la branca metal·lúrgica puja un 1,8% i bens de consum com l'alimentació i les begudes un 2,3%.

Des de la recuperació del 2014 -el primer any amb un VAB positiu després de la recessió-, és el resultat del VAB industrial més baix (el 2015 va ser d'un 0,7%). La indústria anoienca havia experimentat creixements notables el 2016 i el 2017, amb un 3,3% i un 3,9%, respectivament.

Pel que fa als sectors primari i terciari, van créixer a bon ritme. En el cas del terciari per l'alça moderada dels serveis privats (1,6%), mentre que els públics o parapúblics (educació, sanitat i AAPP) avançaven de forma més intensa (d'un 3,1%). Entre els primers, destaquen els creixements dels transports i emmagatzematge i l'hostaleria, mentre que, en l'àmbit dels públics, els motors van ser l'augment del VAB de l'AAPP i dels educatius.