L’economia va caure un 10,3% a l’Anoia per l’impacte de la pandèmia

L’edició del 2020 de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que cada any realitza l’economista Josep Oliver, reflecteix l’impacte de la pandèmia en l’economia de Catalunya. Un impacte generalitzat arreu del territori, tot i que amb diferents nivells segons les comarques i les activitats. Les comarques del Pirineu lleidatà i del litoral, especialment el gironí -on molts municipis depenent principalment del turisme i de serveis que han patit moltes restriccions- encapçalen les caigudes més altes. La creu de l’impacte el trobem a la Vall d’Aran, amb una caiguda del -27,4% del valor agregat brut (VAB); la Cerdanya (-15,2%), el Baix Empordà (-17,3%) i la Selva (-15,4%). La cara, a la terra Alta (-6,4), la Ribera d’Ebre (-5,3%) i la Segarra, la comarca que ha patit una davallada més baixa (-2,0%) respecte del 2019. A l’Anoia, la caiguda ha estat del -10,3%, un punt per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%)

"Els pitjors resultats de la història recent del país"

A l’informe, Josep Oliver assenyala, amb contundència, que “els resultats de l’exercici del 2020 foren, sens dubte, els pitjors de la història recent del país, amb contraccions mai vistes en PIB (-11,5%) i en VAB (-11,3%). De fet, aquestes caigudes varen superar àmpliament els efectes del pitjor any de la crisi financera, el 2009, quan el VAB es va contreure d’un 4,4%.”

Tanmateix, el procés temporal en el qual es van generar aquestes pèrdues “va ser molt ràpid”, assenyala Oliver, explicant que “després d’un primer trimestre en què el confinament de la segona quinzena de març es va deixar sentir (el PIB es va contreure d’un -5,3% trimestral), en el segon quart de l’exercici el PIB a Catalunya es va enfonsar d’un insòlit -16% intertrimestral. En el tercer trimestre, s’observà una acceleració important de l’economia (avanç del 15,1%), que no va tenir continuïtat entre octubre i desembre, moment en el qual es va produir un moderat descens(-0,6%). Aquest perfil va reflectir directament els tancaments de l’activitat a Catalunya, Espanya i el gruix dels països europeus i, a partir d’estiu del 2020, la relaxació de les mesures de control, tot i que el procés no fou, en cap cas, lineal, i va presentar avenços més o menys accelerats segons la duresa de les mesures instrumentades.”

Impacte en l’ocupació

Paral·lelament a l’impacte en l’activitat, Oliver també analitza l’impacte en l’ocupació, un impacte “relativament moderat, en particular després del que podia anticipar-se pels resultats del segon trimestre: segons l’EPA, en aquells mesos inicials de la pandèmia, l’ocupació es va contreure d’un -6,5%, una davallada que semblava anticipar un xoc de magnituds tampoc mai vistes. Tanmateix, la ràpida introducció dels ERTO (que en el segon quart de l’exercici varen protegir més de 523 milers d’afiliats a Catalunya), els mecanismes de protecció d’autònoms (en el mateix període, un total de 240 mil coberts) i la recuperació parcial en la segona part de l’any, en particular la del segon trimestre, varen situar les pèrdues de l’ocupació (mesurada per l’EPA) en una mitjana anual del -3,0% anual (-105 mil llocs de treball); també en afiliats a la Seguretat Social, i tenint en compte les caigudes de l’activitat, la pèrdua fou relativament modesta, amb una contracció del -3,3%.”, assenyala l’autor de l’informe. Aquest perfil temporal de l’activitat i l’ocupació reflecteix l’impacte de la COVID-19 sobre els principals elements de demanda interna i externa, en ambdós casos per les dificultats de relació social imposades amb les mesures per combatre l’epidèmia, en particular sobre el consum privat i, també, sobre la inversió; del seu costat, en el front exterior es veieren seriosament afectades les vendes de mercaderies i, en particular, les de serveis turístics.

La traducció a l’oferta d’aquests problemes de demanda es va visualitzar, en particular, en els sectors més directament vinculats a les relacions socials, tant com oferents directes com també, indirectament, sectors proveïdors.

D’aquesta manera, segons l’estudi, a la primera part del 2020 el comerç, entreteniment, hoteleria i restauració i transports, juntament amb els serveis educatius i algunes branques industrials van patir la reducció de la demanda interna i el col·lapse del comerç i el turisme internacionals.

La davallada de l’activitat en sectors com els esmenats va tenir traduccions molt diferenciades segons l’especialització productiva de cada territori. De fet, les comarques situades a la costa i les dels Pirineus, on l’especialització d’activitats vinculades a l’hoteleria, restauració, comerç o entreteniment van experimentar una contracció més severa; tot i això, tampoc es poden menystenir les caigudes de les Comarques Metropolitanes de Barcelona, del Camp de Tarragona o de les Comarques Centrals, on varen presentar-se reduccions importants d’alguns dels sectors on es troben més especialitzades.

“La contracció de l’activitat productiva el 2020 fou, certament, d’una magnitud desconeguda des que s’elaboren els comptes anuals de l’economia catalana o espanyola”, remarca l’economista, afegint que “es tracta d’unes pèrdues que, tot i que se situen entre les més elevades d’Europa, participen amb la resta de la UE d’elements comuns que caracteritzen la recessió i donen raó de la intensitat de les pèrdues. El primer, per descomptat, és la diferent intensitat de les pèrdues en l’activitat (mesurada per valor afegit o per PIB) i en l’ocupació. Una asimetria que reflecteix els efectes de les mesures de suport de l’ocupació, tant en forma d’ERTO com de tancament obligat de l’activitat pels autònoms.

Un segon component de la crisi fou el del comportament del sector exterior, tant per la contracció de la demanda de mercaderies com, i pel que fa a l’oferta catalana, dels serveis vinculats al turisme estranger, que varen presentar contraccions certament mai vistes.

Finalment, un element substancial fou el paper dissímil dels diferents sectors productius en l’explicació de la caiguda agregada i, en particular, la dels serveis personals, tant per la davallada de la demanda domèstica (motivada, en una mesura no menor, pels efectes del confinament inicial i les restriccions posteriors), com per les pèrdues de la demanda estrangera, particularment en l’àmbit turístic.

La caiguda a la indústria situa l’anoia a la mitjana catalana

Segons Oliver, els efectes de la COVID-19 sobre l’activitat a l’Anoia, amb una reducció del VAB del -10,3%, “se situen en línia de la caiguda mitjana a Catalunya (-11,3%), el que reflecteix les pèrdues del terciari (-9,8%), la indústria (-10,5%) i la construcció (-16,6%), mentre el primari es mantingué (-0,1%).”

Pel que fa a l’ocupació, l’autor de l’estudi apunta que “la contracció del VAB no es va reflectir en fortes caigudes d’ocupació, mercès als mecanismes de suport de l’ocupació (en el segon trimestre, els ERTO i les ajudes a autònoms varen protegir de l’atur el 31,1% dels afiliats), i a la millora de la segona part de l’any, de forma que l’afiliació va caure moderadament (-2,2%). I això, malgrat que el pes de l’ocupació en empreses de fins a 10 treballadors i autònoms és superior al de Catalunya (45% de l’afiliació el 2019 per sobre el 34% mig). Addicionalment, l’atur va créixer d’un 17,8% situant la taxa de desocupació el tercer trimestre en el 15,4%, força per sobre el 12,7% del mateix trimestre del 2019. Tot i aquesta dinàmica del 2020, el VAB del 2020 encara supera en un 3,1% al del 2013, una situació que és molt millor en afiliació (un 15,4% per sobre).”

“En el terciari, afegeix Oliver, les seves pèrdues reflectiren la caiguda dels serveis privats (-12,8%), ja que els col·lectius de manera agregada varen créixer; entre els primers cal destacar el col·lapse dels serveis personals (55,8% del VAB terciari el 2019, que varen retrocedir d’un -13,3%) i dels serveis a empreses (un 13,9% del VAB, i davallada del -11,6%). Entre els serveis personals més afectats per la COVID-19 cal citar les contraccions d’afiliació als serveis de menjar i beure (-6,8%), allotjament (-8,4%) i les menors caigudes dels d’entreteniment (-1,2%) i comerç al detall (-0,5%) i, també, dels educatius (-1,7%). Tot plegat, la davallada de l’afiliació dels serveis fou d’un -2,1%, cosa que situa els 21.278 registrats el 2020 un 19,7% per sobre els del 2013.”

Caiguda a la indústria i a la construcció

L’Anuari també reflecteix la contracció de les manufactures (-12,1%), “empentada per la caiguda del tèxtil, confecció, cuir i calçat (d’un -18,3%) i del paper i arts gràfiques (-7,0%). Amb aquesta dinàmica productiva, l’afiliació al sector va retrocedir d’un -2,5%, situant els 9.113 afiliats del 2020 un 4,4% per sobre dels del 2013”, explica l’autor de l’estudi.

La construcció també va patir l’impacte de la pandèmia. “La molt intensa pèrdua de VAB de la construcció reflectí els negatius efectes del confinament inicial i les dificultats de la recuperació del segon semestre. Aquesta situació va afectar, en particular, les dues primeres branques: les instal·lacions i acabat d’edificis (44% del VAB, que va caure d’un -22,7%) i la d’edificació residencial i promoció immobiliària (38% del VAB i pèrdua del -11,5%), on els 101 habitatges iniciats foren inferiors als 94 del 2019. L’afiliació va reflectir aquesta evolució amb una caiguda d’un -2,9%”, apunta Oliver