Economistes igualadins expliquen la conversió de les caixes en bancs

La banquerització de les Caixes respòn a la necessitat de la seva recapitalització. Necessitat que ELS BANCS HAN COBERT AMB SUCCESSIVES AMPLIACIONS DE CAPITAL AL LLARG DELS TRES DARRERS ANYS i les... Llegir més Caixes, per la pròpia idiosincràcia no poden fer, llevat es bancaritzin.
Per tant, NO CAL POLITITZAR-HO, la situació deriva d’una gestió agosarada, basada en un fort creixement de volums (actius totals) inferior al creixement de recursos propis, fet general al sector financer espanyol. De fet, algunes caixes més prudentes (les basques i alguna de molt petita) no els caldria banqueritzar-se.
Reitero, la banquerització és una necessitat derivada de la gestió feta durant els primers 7 anys del segle XXI, no un atac a Catalunya.
I per cert, ho dic des d’una posició clarament independentista.

Crec que cal tenir les espatlles amples i no fer massa cas del que es pugui dir a Madrid, o a Navalcarnero. Els que critiquen sistemàticament Catalunya no en saben res de res, de la nostra nació.... Llegir més Els seus coneixements es basen en les aberracions que es diuen sense coneixement de causa, o també amb tota la malícia -com les emissions sinistres de ”intereconomía”-ho escric en minúscula i amb mala lletra, expressament. El millor és fer-ne cas omís. Les Caixes catalanes tenen un gran prestigi, a dins i a fora de Catalunya, i una història digna. A
tall d’exemple: En acabar la trista guerra civil, a l’any 39, La Caixa de Pensions va respectar les quantitats dels dipòsits dels seus clients, Cosa que no van fer pas moltes entitats financeres. Avui, l’esclat de la bombolla immobiliària ha estat com una epidèmia gairebé mundial. I les Caixes, naturalment, se n’han ressentit. De la capacitat d’aprendre de l’experiència se’n derivaran els resultats futurs, potser no immediats. Cal ser optimistes i mai victimistes. Catalunya anirà sempre endavant. Salut, Toni !

S’han fer operacions creditícies a massa llarg termini, aplicant la llei del que feia la immensa majoria d’entitats financeres occidentals. S’ha deixat en operacions creditícies més del... Llegir més capital propi de les entitats. Aquestes han demanat prèstecs a d’altres, la majoria estrangeres. Els dipòsits tradicionals, a la vista o a termini, no s’han promocionat. Més aviat s’han ofert productes financers, com l’adquisició de participacions o bé accions societàries, rebent a canvi el banc i caixa intermediaris una comissió. S’ha estirat més el braç que la màniga -frase vella- i ho han fet tant individus com ajuntaments, com comunitats autònomes i tota mena de persones jurídiques, públiques i privades. Els bancs i caixes també hi han quedat enganxats. El mimetisme, que com sabem tots consisteix en fer el mateix que fa la majoria, Aquestes concauses han dut molts països a una crisi generalitzada, no general perquè pot no afecta, evidentment, tothom. Administrar-nos millor, aquesta és la qüestió, amics. I ser optimistes. També, si cal, les entitats financeres han reflectir les quantitats reals al trist compte de pèrdues i guanys en la mesura que sigui necessari i just. Cal aixecar-nos, després de l’esclatarada patida.

On varen néixer les Caixes? On n’hi ha hagut més tradicionalment? Han estat motor, també tradicionalment, de la comarca i/o ciutat on varen néixer? No us sembla que la resposta és:... Llegir més essencialment a Catalunya? Doncs aixó:No us sembla que elque exigeix Madrid és també un atac clar a Catalunya? És obvi que han contribuit a les alegries del boom immobiliari.Però també és obvi que el que volen els bancs és posar-els-hi totes les dificultat que puguin. Politica i res més que política. Quim em pots dir si vaig gaire errat?

Un matís. Sovint quan parlem de crisi immobiliària atribuïm les conseqüències a les Caixes, com si sols elles paguessin en el compte de resultats la morositat del sector, obviant en premsa que... Llegir més els Bancs també participaven de la ”festa”.
De fet però, si observem els concursos de creditors (de les promotores), les execucions hipotecàries o els volums de dacions veurem que els Bancs, majoritàriament també són presents i molt.
Certament les caixes eren líders en el segment de finançament a promotors (petits i mitjans) i famílies. Ara be, no oblideu que els bancs ”competien” agressivament pel mercat i competir agressivament vol dir, entre altres coses, ser menys restrictiu. Per tant, van menjar-se més operacions en el límit. Això ho corroboraria probablement més d’un API que sense dubtes sabia qui era més permissiu al mercat.
Per donar un exemple, les hipoteques de 120.000 € sobre pisos del Barri de Montserrat (amb 50 anys d’antiguitat) les acostumava a fer un ”gran” banc, qui ara actua com a gran arrendador.

Dit això, certament són les caixes les que ara presenten mancances en capital bàsic, cal recapitalitzar. Però per què no cal a la Banca, senzill, al llarg dels tres darrers anys han fet diferents augments de capital de forma progressiva (p. ex. Banc Sabadell recentment o BSCH per captar el dividend). Senzillament les Caixes volen fer allò que els bancs han fet amb ”normalitat”.

I que implica. Ben senzill. Dissolució de valor per l’accionista. El del banc ha perdut valor a la seva acció fruit de les successives ampliacions i perspectives de benefici a la baixa. Les Caixes quelcom similar, sols que qui perd perspectiva de guany és la Obra Social, que amb la bancarització reduirà quota sobre els guanys.

En resum, potser la premsa ha focalitzat el problema sobre les caixes quan el problema és sobre el conjunt del sistema. Si en dubteu, pregunteu a qualsevol accionista de Banc com li va la cartera.
És el conjunt d’Entitats (Bancs i Caixes) qui suportaran dins el compte de resultats la crisi. És força divertit analitzar els comptes que enguany es presenten, però m’allargaria molt.