Núria Poch: "L'habitatge no és un bé especulatiu, és un bé de funció social i s'ha d'obrir al mercat o a la ciutadanía"

El passat dilluns informàvem en un article a l'AnoiaDiari que la comarca de l'Anoia ha registrat 589 ocupacions en els últims 5 anys i que és la 14a comarca catalana amb la ràtio d'ocupacions d'habitatges més alta de Catalunya, amb 470,96 ocupacions per cada 100.000 habitants (dades del 2018-2022). Una xifra molt similar a la que registra la mitjana de Catalunya.

Aquesta situació és  un indicador i una conseqüència directa dels problemes de l'accés a l'habitatge que viu el nostre país. Organitzacions com la PAH, Plataforma d'Afectats/ades per la Hipoteca, s'encarreguen d'acompanyar a les persones que es veuen afectades, seguint mesures per retardar el procés de desnonament el màxim possible i proporcionant algunes de les escasses alternatives, com demanar un lloguer social en el cas que sigui possible. Hem pogut parlar amb Núria Poch, representant de la PAH Anoia per fer una radiografia d'aquesta problemàtica a la comarca i a tot l'estat en general.

La plataforma sol atendre, majoritàriament, a immigrants que no tenen papers, famílies i dones soles. "La nostra principal funció és allargar el procés al màxim possible per guanyar temps i demanar un lloguer social, que sempre és l'objectiu, però molts cops no s'aconsegueix", explica la representant de la PAH.

Lloguers encarits i manca d'oferta

Des de la plataforma s'aconsella que "es pagui per habitatge un 30% del que es guanyi com a màxim, incloent-hi els subministraments i totes les despeses relacionades amb l'habitatge". Segons Poch, els preus dels lloguers a l'Anoia "no baixen aproximadament dels 600 o 700 €" i, tenint en compte que el salari mínim interprofessional a Catalunya és de 1.080 € al mes,"en molts casos el lloguer representa un 50,60 o 70% del sou".

Segons la portaveu, "la necessitat obliga, la gent tira pel dret i ocupa". Fins i tot, es coneix ja l'existència d'algunes organitzacions mafioses que s'aprofiten d'aquesta problemàtica i exigeixen diners a canvi d'obrir una porta d'un habitatge. "El fet que s'entri a la il·legalitat fins i tot pagant diners, demostra una necessitat real" afirma.

A part del preu del lloguer, un altre punt negatiu és la manca d'oferta d'habitatges, i no precisament perquè sigui necessari construir-ne més sinó perquè molts d'ells estan deshabitats o no se'n fa cap ús. Segons dades extretes de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) i recollides en un article pel mitjà de comunicació Crític, "a Catalunya hi ha 34.856 pisos buits, alguns d'ells ocupats, sense títol habilitant propietat de grans tenidors d'habitatge, és a dir, aquells que tenen, com a mínim, 10 immobles". Segons aquestes dades, molts són entitats bancàries i de fons d'inversió o altres, com la Sareb, una empresa creada per recapitalitzar les entitats financeres afectades per la crisi del 2008, "que acumula 6.672 immobles buits a tot Catalunya (19% del total)". En aquell moment la Sareb va absorbir els actius deteriorats d'aquelles entitats.

I de fet, sembla que encara es pateixen les conseqüències d'aquesta crisi on molts dels pisos van quedar buits. "Arran dels nombrosos desnonaments, de les construccions aturades i la falta de solucions, entre altres motius, les famílies van començar a tenir la necessitat d'ocupar. L'habitatge no és un bé especulatiu, és un bé de funció social. Ningú et dirà que no en treguis un rendiment, però l'has d'obrir al mercat i a la ciutadania". Poch assegura que si això passés, hi hauria més oferta, els preus podrien baixar i "no caldria omplir les ciutats amb més ciment".

En aquest punt també influeix l'interès i els criteris particulars del propietari. A part de la solvència econòmica que es demana, molt impossible de demostrar per alguns, el propietari pot decidir qui serà el seu inquilí segons les seves preferències, a causa de l'alta demanda que té. Segons la PAH Anoia, per exemple, "si no li agrada el color de la seva pell, buscaran algú altre i si no li agrada que una noia sola llogui un pis, agafaran una parella. D'aquesta manera es van reduint les possibilitats de les persones a accedir a un habitatge digne".

Mancances de la regulació existent

Al llarg dels anys s'ha anat implementant mesures per regular l'accés a l'habitatge i garantir la vida digna de les persones. A Catalunya existeix una regulació per part de l'Administració Pública que s'ha anat creant a poc a poc, on es contempla i es protegeix la situació de vulnerabilitat de les persones que es troben amb aquest tipus de dificultats. Ho fan augmentant les pròrrogues en els procediments de llançament, prohibint els desnonaments sense data i hora o oferint alternatives residencials mitjançant lloguers socials bonificats, per exemple.

Tot i això, segons la PAH, aquestes mesures a l'hora de la veritat no s'acaben de fer efectives. "Sembla que hi ha confrontació entre la regulació catalana i les lleis estatals i, per això, sovint els jutges primen els interessos dels grans tenidors i dels propietaris". A més, s'ha de tenir en compte que la regulació catalana només té en compte les persones que pateixen una situació d'extrema vulnerabilitat i altres casos no es contemplen.

"En els casos de més vulnerabilitat hi ha una mica de protecció i, tot i això, molts cops no s'acaba aplicant. Però hi ha altres casuístiques, com que no et vulguin renovar el contracte o que t'apugi el preu de lloguer i la situació canviï, on tu no pots fer res i has de marxar", explica la portaveu de la plataforma.

Si el cas és de vulnerabilitat extrema, en el millor dels casos, s'aconsegueixen moratòries per deixar passar el temps i poder entrar a les llistes de la Taula d'Emergència, on finalment es podria aconseguir un lloguer social. Tot i això, des de la plataforma insisteixen que "no s'assoleix en la mesura que requereix la llei".

Si bé és cert que, després de molts anys, l'habitatge és un tema que ja s'inclou a gairebé tots els programes electorals, encara s'han d'aplicar moltes mesures per obtenir un accés a l'habitatge digne per tots i per totes. Des de la plataforma demanen poder augmentar les contribucions a les persones que fa dos anys que tenen el pis tancat o demanar que s'obrin al mercat i poder negociar amb els bancs i grans tenedors, entre altres coses. "Al final la propietat privada en aquest país està respectada i no es pot abolir d'un dia per un altre. Tot i això, l'habitatge hauria de ser social i hi ha lleis que ho avalen", remarca Poch.