L'IVA i la morositat

La funció recaptadora, si es limités a cobrar una quota i a pagar-la a Hisenda amb posterioritat, no tindria cap més problema per l’empresa que el formal o burocràtic . Però ja sabem que la mecànica de l’IVA no és aquesta, sinó que l’obligació d’ingressar la diferència entre l’IVA repercutit i el suportat no té res a veure amb el corrent monetari de cobraments i pagaments.

I aquí comencen els problemes... Què li passa al propietari que té un local llogat i l’arrendatari no li paga el lloguer? Doncs això, que a més de no cobrar, ha d’ingressar la quota de l’IVA repercutida, o sigui que s’ha de “menjar” l’IVA. La sabiduria popular ho ha consagrat amb allò del “cornut i pagar el beure”...

La legalitat vigent ens dóna alguna oportunitat per evitar o atenuar aquesta flagrant injustícia, però com veurem, és un camí que podríem qualificar de cursa d’obstacles, llegeixi’s requisits, condicions, procediments, terminis, comunicacions... tot un recorregut burocràtic que, en el millor dels casos, farà possible recuperar allò que és nostre.

No és propòsit del present article, el comentar i relacionar detalladament tots els passos a fer per aconseguir l’objectiu proposat. El que sí considero interessant és recordar quins són els dos supòsits que contempla la Llei de l’IVA (Llei 37/1992 de 28 de desembre ) i fer especial menció d’una modificació legal molt recent.

Anem per parts. Els dos supòsits són:

- Article 80-tres.- Es refereix a la situació creada quan el client que no ha pagat la quota repercutida hagi estat declarat en concurs (antiga suspensió de pagaments).

En aquest cas, la modificació de la base imposable (que comportarà la recuperació de l’IVA repercutit) s’haurà de fer entre el dia següent a l’auto judicial de declaració del concurs i, com a màxim, fins al mes següent de la data de publicació del darrer anunci relatiu a la crida als creditors per comunicar els seus crèdits.

- Article 80-quatre.- Es refereix als crèdits totalment o parcialment incobrables sempre que s’hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial.

Fins ara la Llei exigia que hagués transcorregut un termini de dos anys des de la meritació de l’impost sense que s’hagi obtingut el cobrament. La Llei 4/2008 que ha entrat en vigor, als efectes del tema comentat, el dia 26 de desembre de 2008, ha modificat el termini de dos anys, substituint-lo pel d’un any, modificació que és d’agrair per part dels “subjectes passius” que pateixen el problema.

Aquesta modificació crea, però, un problema transitori important: què passa amb els que esperaven que es complís el període de dos anys? Doncs que s’han d’espavilar, ja que la Disposició Transitòria Tercera de l’esmentada Llei estableix un termini de tres mesos (del 26 de desembre del 2008 al 25 de març del 2009), per modificar les bases imposables d’aquells crèdits impagats, que al dia d’entrada en vigor de la Llei (26 de desembre de 2008) hagin suposat el transcurs de més d’un any, però menys de dos anys i tres mesos.

La carrera d’obstacles no acaba aquí, ja que un cop fetes les factures rectificatives amb les condicions i requisits que estableix la Llei i el Reglament, en tots els casos es disposa d’un mes (des de la data de la rectificació de la factura) per fer la comunicació a l’Agència Tributària, havent d’acompanyar còpia de les factures rectificatives i la documentació judicial pertinent segons el cas.

En fi, amb aquestes notes espero haver ajudat a difondre el procediment legal que pot permetre la recuperació de l’IVA impagat o, si més no, deixar constància que aquest procediment és molt meticulós i que la manca d’atenció sobre els terminis pot tenir un cost molt elevat.

Jaume Carles Freixas

Economista i Gestor Administratiu-Assessor fiscal

Consultor del Grup Carles