La majoria d'aparells utilitzats arreu d'Europa pel vol coporatiu podrien aterrar a l'aeròdrom

'De les 7 aeronaus que fan la majoria de vols corporatius i de negoci, 5 podrien aterrar sense problemes en una pista com la que preveu el projecte. Les altres dues, que necessitarien una pista superior a 1.500m són aparells que només s'utilitzen per vols transoceànics, que són els trajectes menys freqüents, ja que la gran majoria són recorreguts inferiors a 500 quilòmetres' (àudio). Així de clar s'ha mostrat Òscar Oliver, director d'Estudis de Gestió i Promoció Aeroportuària, l'empresa responsable d'elaborar l'estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Barcelona.

El document, a banda de repassar la bona situació a nivell de xarxa viària i les característiques actuals de l'aeròdrom, en funcionament des de fa més de 50 anys, planteja tres possibles escenaris de futur de l'aeròdrom (àudio).

Continuista: basat en l'execució del Pla Director. Amb una pista de 1200m, semblant a les característiques del de Sabadell. Amb una dedicació essencialment d'aviació lúdica i esportiva , amb capacitat per fer formació i acollir una part d'aviació corporativa (d'abast curt o mitjà, com l'europeu) tipus aerotaxi.

Especialització: Més enllà del mateix Pla Director, allargant la pista fins als 1.350m i reorientant-la. Es podria adaptar per a operacions de vol instrumental (per fer vols sense claror de dia i no haver escurçar l'horari de servei a l'hivern), cosa que requeriria construir un edifici terminal. Propiciaria, a banda de les activitats de formació i vols lúdics i corporatius, l'activitat de manteniment d'aeronaus i s'atraurien noves empreses per incrementar l'àmbit de la formació o fons i tot amb sinèrgia amb les àrees industrials properes, de manera limitada, a nivell de càrrega aèria (just in time) i l'aposta per l'R+I+D. Es podria estudiar la creació d'un parc aeroespacial dedicat a l'aviació general.

Alta especialització: Amb una pista d'entre 1.600 i 2.000m de llargada, l'aeròdrom s'especialitzaria completament amb activitats vinculades a l'aviació corporativa, aerotaxi i paqueteria (just in time), que es combinaria amb l'aviació general corporatiu, lúdic i formatiu. El vol instrumental esdevindria cabdal i requeriria també un edifici terminal d'aviació corporativa. Evidentment hi inclouria el manteniment d'aeronaus i la formació, amb necessitat d'edificis per oficines i la possibilitat de creació d'un parc empresarial d'activitat relacionada amb la indústria aeroespacial o el transport de mercaderies, en aquest últim sentit, l'aposta clara pels productes de valor afegit. Aquest escenari representaria un canvi també per àrees properes com el Parcmotor de Castellolí, amb l'acostament i facilitat de transport de personal i mercaderies.

De fet Òscar Oliver ha remarcat que en tots tres escenaris, hi ha capacitat per acollir aviació corporativa i altres activitats pròpies de l'aviació general, com la formació, el manteniment o els treballs aeris. 'Es fa difícil parlar d'aeròdroms monofuncionals dedicats a una sola activitat econòmica en l'actualitat', puntualitza el responsable de l'estudi, i afegeix que aquesta diversificació és una perspectiva 'interessant' per a l'aeròdrom.

En la presentació s'ha pogut veure una vegada més el suport dels dos alcaldes implicats amb el projecte pel corporatiu, una candidatura que ja està presentada des d'Òdena i per la que, com ha assenyalat el mateix alcalde Jordi Aymamí, 'compta amb tot el recolzament de l'ajuntament d'Igualada ara que per Òdena és quan serà més complicat, amb l'atenció i les explicacions als veïns i els "problemes" que poden sorgir, als quals farem costat'.