'El Per què de tot plegat en el tèxtil i Moda de l’Anoia'

¿Què ha motivat un canvi en la fisonomia de la industria tèxtil de l’Anoia?

Per entendre quin ha estat la magnitud del canvi d’entorn competitiu de les empreses tèxtils de l’Anoia, penseu en un esportista que s’entrena per competir i ser el més ràpid en una distància de 100 metres. Quan ja està fent curses com a professional en la distància de 100 metres i assolint bons resultats li diuen: “no, ara has de ser competitiu en curses de marató”. Evidentment, el seus músculs, els pulmons, el seu cor i el seu cap estan preparats per fer un altre cosa. L’èxit en les curses de marató del nostre velocista dependrà tant dels esforços d’adaptació que faci (actitud positiva o negativa davant del canvi que ha de fer) com de les seves capacitats físiques i psicològiques (pot disposar o no de les aptituds físiques i psicològiques necessàries per competir en la nova distància).

Doncs be, L’any 1995 l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va pactar la liberalització del comerç tèxtils mundial (de fet entre els països membres d’aquest organisme – que no és tot el món-). La liberalització va consistir en eliminar les quotes d’entrada de productes (el número màxim de productes tèxtils que podien entrar cada any a l’Estat Espanyol) i la reducció d’un 50% dels aranzels que paguen aquest productes importats (quedant entre els més baixos de món).

Aquesta liberalització fou progressiva i culminà plenament a l’any 2005. La conseqüència no es va fer esperar: l’entrada massiva de productes més econòmics inunden el mercat: Les importacions passen de 7.000 milions d’euros a l’any 2000 a 13.000 milions d’euros al 2011 i Xina esdevé el país d’origen d’un 25% d’aquestes importacions.

La nova regulació mundial obliga a les nostres empreses a passar de competir en una lliga Europea a una lliga mundial sense reciprocitat (sense les mateixes regles per a tots els països que participen en aquesta lliga). El sector a l’Estat Espanyol passa en 10 anys de 260.000 a 145.000 treballadors i de 14.000 a 8.000 milions d’euros de facturació agregada.

La primera pregunta que molts de vosaltres us fareu es: ¿Perquè es va pactar aquest acord tant perjudicial pels països europeus amb industria tèxtil?. Dons la resposta es senzilla: Per recolzar el procés de globalització de l’economia mundial com a via de creixement econòmic (“industrialitzarem als països més pobres, creixerà el seu PIB, tindran diners i ganes de consumir, necessitaran construir infraestructures i s’obrirà així un nou mercat immens al qual podrem vendre productes i serveis per continuar el creixement dels països desenvolupats”). Una de les activitats que sempre ha acompanyat la industrialització d’un país és la industria tèxtil. En conseqüència, un conjunt de reguladors van decidir canviar industria tèxtil d’Europa (de fet només del sud d’Europa que és la que conservava més industria tèxtil) per la possibilitat de vende tecnologia europea i serveis al països en desenvolupament.

Alguns reguladors Europeus van considerar que es podria substituir industria per serveis i el resultats és que a Catalunya l’aportació de la industria al PIB català ha estat del 17% al 2012 mentre que era del 23% al 2000. No ha passat el mateix a Alemanya. L’aportació de la industria al PIB d’Alemanya era del 24% al 2000 i ha estat del 23,7% al 2012.

Alguns us preguntareu: ¿A qui ha beneficiat aquest canvi?: doncs especialment als països de nord d’Europa, encapçalats per Alemanya; només cal veure la seva balança comercial que, només al 2011, va experimenta un superàvit del 6,2% del seu PIB.

D’altra banda, dintre del nostre sector, ha beneficiat als distribuïdors sense estructura industrial. Totes aquelles empreses de nova creació que obrien botigues i no tenien fabriques a Espanya, han comprat a Àsia, han devaluat el mercat intern de la moda destrossant als seus competidors i han crescut i crescut sense haver de que suportar els costos d’una industria al darrera. INDITEX (ZARA, MASSIMO DUTTI, OYSHO...), MANGO o DESIGUAL no tenen passat industrial. Cap d’elles poden explicar una història empresarial de més de 30 anys, cap d’elles han nascut i crescut arrossegant una estructura industrial heretada. Han nascut i crescut preparant-se per córrer Marató i han guanyat la cursa a la majoria de marques que havien d’adaptar-se a aquesta nova forma de competir.

Es de justícia reconèixer el seu talent per crear imperis de la distribució de moda a partir d’una excel·lència operativa, difícil d’assolir, però també ho és adonar-nos que ho han fet amb una conjuntura favorable (un marc regulador que els ha anat a favor), la mateixa conjuntura que ha penalitzat a les empreses industrials i/o marques amb indústria productiva al darrera. M’agradaria explicar aquí que hi ha hagut moltes empreses de l’Anoia que han invertit milions d’euros en adaptar-se a la nova situació ajustant, en un marc regulador híperproteccionista, la seva capacitat industrial i laboral per poder mantenir la seva competitivitat. Milions d’euros que els grans distribuïdors han invertit en comprar més barat a Àsia i crear més i més punts de venda per continuar el seu creixement.

Darrera d’aquest primera crisi, originada per un Canvi en el model Competitiu provocat per canvis reguladors, han vingut dos nous episodis de crisi. El primer, la crisi financera i la segona, la que més ens afecta avui en dia, la crisi del consum a tot el sud d’Europa i cada cop més al centre d’Europa.

Les empreses de l’Anoia que treballen actualment han superat la crisi del canvi de model competitiu que va representar la liberalització del sector tèxtil mundial. Han estat capaces d’adaptar-se. Moltes d’elles han superat també la crisi financera, la baixa disposició de crèdit per finançar les seves activitats quotidianes i/o les seves inversions, reduint el seu apalancament bancari i, en molts casos, recapitalitzant l’empresa.

La principal afectació actual és la reducció del consum intern. El mercat d’indumentària a l’Estat Espanyol s’ha reduït en un 25% en només 4 anys. Un pastís del qual ha desaparegut ¼ part en un temps rècord. Aquesta situació està afectant també als grans distribuïdors de moda que, per primera vegada, tanquen botigues i redimensionen el seu negoci a Espanya i el sud d’Europa: Cadenes com Blanco, Desigual, Adolfo Domínguez o Caramelo són un bon exemple d’aquest impacte del consum també sobre els distribuïdors de moda.

¿Què estan fent les empreses de l’Anoia en aquest escenari de canvi permanent?

Les empreses del sector tèxtil de l’Anoia s’han mantingut molt dinàmiques en aquest entorn de canvi. Una de les primeres decisions, a l’any 1999, dels empresaris del clúster tèxtil i moda de l’Anoia va ser crear el centre d’innovació FITEX (www.fitex.es) . Durant els seus 10 anys d’existència FITEX ha gestionat 6 milions d’euros en projectes orientats a la innovació en productes i processos de les empreses de la comarca. Alguns d’aquests projectes innovadors han originat nous negocis com les empreses SENSIGNTEX (www.sensingtex.com) o SWIMBOX (www.swimbox.es) i molts d’altres s’han concretat en patets, models d’utilitat o nous productes i processos integrats en les empreses de la Comarca.

Cal destacar la creació de l’ Institut de Ciències Socials Aplicades a la Moda (INCISO),una iniciativa impulsada per les empreses de la Comarca i FITEX, orientada a millorar el coneixement del consumidor a partir de l’aplicació de ciències socials (psicologia, antropologia, sociologia...) amb la finalitat de millorar els nostres productes i processos de prestació de valor als clients. El darrer treball realitzat en el marc de la iniciativa INCISO ha esdevingut una referència sectorial en la conceptualització del nou consumidor del futur i les estratègies per atendre les seves necessitats.

El clúster tèxtil moda de l’Anoia ha impulsat projectes de retail conjunt com les botigues MOLTACTE (www.moltacte.com) que han obtingut diferents premis (el darrer de la Fundació BBVA dins del programa MOMENTUM) com a concepte de retail innovador i solidari a l'integrar persones amb transtorn mental sever en la dependència dels establiments comercials.

Diverses empreses de la Comarca han col·laborat per crear plataformes comercials a diversos indrets del món. En els darrers 24 mesos s’han posat en marxa tres plataformes de suport a l’exportació de les empreses de moda de la Comarca, una a la Xina, una segona a Brasil i la tercera a Estats Units. La Xifra de vendes a Xina, després del primer any d’activitat, ha estat de 559.000 euros i l’expectativa és d’un important creixement al 2013. El nostre clúster té 6 persones contractades i treballant a diferents països del món per atreure negoci a les empreses de moda de la comarca.

Moltes de les nostres empreses han construït una estratègia de branding & retail (construcció de marca i xarxa de botigues pròpies) per competir amb la gran distribució. Participen intensament en fires internacionals (Nova York, Paris, Las Vegas, Londres, Moscú...) i algunes d’elles desfilen a la setmana de la moda de Barcelona (www.080barcelonafashion.cat). També s’han treballat en la vinculació de talent creatiu internacional i marques de la comarca amb diverses col·laboracions i algun nou projecte empresarial d’èxit com es el cas del dissenyador BORIS BIDJAM SABERI.

Alguns tallers de la comarca s’han aliat per anar plegats a la recerca de clients en l’entorn estatal i Internacional amb bons resultats (www.stitchwaybcn.com), consolidant una iniciativa d’innovació oberta que ha estat una referència al nostre país.

Moltes de les empreses de la Comarca van iniciar els darrers any la seva presència a la xarxa amb activitats de ebranding i ecommerce (i actualment venen per internet). El propi clúster ha recolzat la creació d’un centre comercial virtual en el que varies empreses comercialitzen els seus productes mitjançant internet (www.clickonfashion.es) i el propi clúster participa en la gestió de les vendes mitjançant el portal.

El territori ha estat bressol d’una de les iniciatives més innovadores en retail dels darrers anys el RECSTORE (www.recstores.com) que atreu a grans marques i professional del sector de tot el món seduïts pel talent en la seva posada en escena i la qualitat de la seva oferta.

L’associació Tèxtil FAGEPI, associació empresarial tèxtil de la Comarca, va ser certificada l’any 2010 com AGRUPACIÓN EMPRESARIAL INNOVADORA del Ministeri d’Indústria en reconeixement a la seva activitats i projectes d’innovació. Únicament hi ha un altre associació tèxtil a Espanya amb el mateix reconeixement que FAGEPI. Recentment, el Cluster Tèxtil i Moda de Catalunya ha estat reconegut també amb la certificació bronze que premia als clústers més dinàmics d’Europa.

En definitiva, les coses sempre es poden fer més be però crec que podem fer una mirada amb orgull al nostre teixit empresarial en el sector tèxtil de Catalunya i també amb la confiança que molts dels seus empresaris i treballadors no han deixat mai d’ocupar-se del futur i han treballat, probablement molt més que altres clústers, per conèixer als seus consumidors, diferenciar els seus productes, internacionalitzar-se i adaptar-se a la societat de la informació,això si, partint d’una història i uns condicionants.

Us deixo una reflexió final. El sector tèxtil és el primer sector industrial de la nostra comarca amb més de 100 empreses i 300 milions d’euros de facturació agregada (tot el sector aeroespacial de Catalunya – he revisat les dades aquest matí- factura una mica més de 80 milions d’euros). A Catalunya, el sector tèxtil Moda factura més de 10.000 milions d’euros i ocupa a més de 110.000 persones. Tenim la necessitat de reindustrialitzar el nostre país per construir una perspectiva de prosperitat i mantenir l’Estat del Benestar Europeu del qual ens sentim tant i tant orgullosos. Doncs bé, ¿Per què no aprofitem el que ja tenim per utilitzar-ho com a motor de creixement futur?. Si estem d’acord, som-hi.

DAVID GARCIA, gerent de FAGEPI