La renda d’Igualada, per sobre de les de Vilafranca del Penedès, Vic i Manresa

La renda per càpita va créixer un 2,5% el 2022 respecte de l’any anterior, situant-se en 18.102 euros. Aquesta xifra la situa per sobre de capitals veïnes, com Vilafranca del Penedès, que va tenir una renda de 17.997 euros, Vic, amb 17.726 euros o Manresa, amb 17.645 euros, municipis que, anys enrere, s’havien situat per davant de la capital de l’Anoia.

Són dades sobre la renda familiar disponible bruta per habitant, referents a l’any 2022 sobre municipis catalans de més de mil habitants, actualitzades per l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat), el passat 30 d’abril.

Unes xifres del 2022 que mostren un creixement econòmic a la majoria dels municipis catalans i al conjunt del país, que va viure un creixement percentual d’un 2,7% respecte al 2021, pujant fins a 19.140 euros per càpita. Amb relació a l’any 2021, el 87% dels 468 municipis de més de 1.000 habitants mostren un creixement positiu de la renda per habitant l’any 2022. Els creixements més elevats es donen a Mont-Ras (26,0%), Navata (17,0%), Corbera d’Ebre (14,2%), Almacelles (13,7%), Golmés (11,8%), Teià (11,4%) i Tossa de Mar (10,0%).

Un municipi del Baix Llobregat, Sant Just Desvern, lidera el rànquing de municipis amb la renda més alta, amb 30.352 euros, seguida per Matadepera, al Vallès Occidental, amb 29.265 euros, i per tres municipis del Maresme: Tiana (26.539 euros), Alella 26.404 (26.404 euros) i Teià (26.046 euros). Sant Just Desvern va incrementar la renda un 8,2% i es va situar com el municipi amb el nivell de renda per habitant més elevat, fins i tot va superar Matadepera (29.265 euros). Tots dos van presentar una renda per habitant superior en més d’un 50% a la mitjana catalana.

A l’altre extrem, els cinc municipis amb menor renda per càpita van ser la Jonquera, a l’Alt Empordà (13.099 euros), Salt, al Gironès (13.079 euros), Riba-roja d’Ebre, a la Ribera d’Ebre (12.950 euros), Lloret de Mar, a la comarca de la Selva (12.941 euros) i tanca el rànquing Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell (12.421 euros).

La renda dels igualadins creix un 16,83% en deu anys

Dins l’eix Vilafranca del Penedès-Vic, la capital de l’Anoia és la que ha crescut més percentualment en un any. La renda per càpita d’Igualada va augmentar en 453 euros, passant de 17.649 euros el 2021 als 18.102 del 2022, amb un creixement del 2,5%.

A Manresa, el creixement interanual va ser del 2,08%, passant de 17.278 euros el 2021 a 17.645 euros el 2022, amb un augment de 376 euros per càpita. El creixement a Vic va ser del 0,93%, passant de 17.562 euros (2021) a 17.726 euros (2022). D’aquestes capitals, on el creixement va ser menor va ser a Vilafranca del Penedès, amb un augment del 0,26%. La renda per càpita dels vilafranquins el 2022 va ser de 17.997 euros, 46 euros més que l’any anterior.

Igualada també lidera el creixement de la renda per càpita dels darrers deu anys. El 2013 la renda dels igualadins era de 15.056 euros, 3.046 menys que el 2022. Així, la renda per càpita a Igualada ha crescut un 16,83% en el darrer decenni. A Vilafranca del Penedès el creixement de la renda se situa en un 15,79%, a Manresa en un 14,94% i a Vic, en un 13,97%.

El Bruc, el municipi anoienc més ric

El municipi anoienc que trobem és amunt en el rànquing de la renda per càpita és el Bruc, que s’ha situat en el lloc 59è d’aquesta llista, amb 20.548 euros. El segon municipi de l’Anoia en aquest rànquing és Sant Martí de Tous (109è, amb 19.315 euros), seguit per Capellades (180è, amb 18.346 euros) i Vallbona d’Anoia (201è, amb 18.104 euros).

A l’altre extrem del rànquing trobem la Torre de Claramunt (16.516 euros), Calaf (16.309 euros), Cabrera d’Anoia (15.953 euros), Vilanova del Camí (15.730 euros) i Santa Margarida de Montbui (14.469 euros).

La renda per càpita puja fins a 17.054 euros a l’Anoia

La renda per càpita a l’Anoia va pujar fins a 17.054 euros el 2022, amb un creixement de l’1,62% respecte del 2021. El 2013, deu anys abans, la renda per càpita dels anoiencs se situava en 14.474 euros, 2.949 euros menys que el 2022. El creixement de la renda per càpita en aquests darrers deu anys a l’Anoia ha estat del 17,29%.

Les comarques catalanes amb les rendes més altes són el Barcelonès i el Baix Llobregat, amb 21.297 euros i 19.933 euros, respectivament, seguides pel Vallès Occidental (19.778 euros), Garraf (19.432 euros) i el Maresme (19.325 euros). A l’altra banda se situen la Terra Alta (14.969 euros), l’Alt Empordà (14.954 euros), l’Alt Urgell (14.757 euros) i el Montsià (14.415 euros).

Creixen els salaris

Segons l’Idescat, la remuneració d’assalariats va representar el 60,5% dels principals recursos de les famílies i va ser el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès i el Pla de l’Estany són les comarques amb una proporció més alta de rendes salarials (amb un 63,8% i un 63,0%, respectivament). També assenyalen que els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen el 19% dels principals recursos. La Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (31,2%), seguida del Pallars Sobirà (28,8%). Finalment, les prestacions socials van representar el 20,2% dels principals recursos. El Berguedà és la comarca que va presentar un major pes d’aquest component (30,0%), seguida de la Terra Alta (27,6%).